Bartomeu 'Balutxo' parlarà sobre Bartomeu Barceló i Tortella a Manacor: 'El calvari d'un poeta del poble'

El pròxim dimecres, 28 de maig, a les 20 hores, tendrà lloc a Can Lliro (Manacor), la conferència il·lustrada sobre Bartomeu Barceló i Tortella, 'El calvari d'un poeta del poble' organitzada per la delegació de Manacor de l'Obra Cultural Balear. La presentació anirà a càrrec de Bartomeu Mestre 'Balutxo', escriptor de gran renom i molt reconegut dintre de l'àmbit cultural mallorquí.

Bartomeu Barceló i Tortella va néixer a Felanitx el 4 d'octubre de 1888. Va morir a Barcelona l'11 de febrer de 1973. Fou reconegut com a predicador i aquest reconeixement va ser el motiu pel qual la Confraria de Sant Jordi el va convidar a fer el sermó de la Festivitat de les Quaranta Hores a la catedral de Girona el 6 d'abril de 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera. Durant el sermó va demanar «per al seu poble aquella justícia i aquella llibertat que Crist guanyà a pols per a la humanitat». Com a conseqüència d'aquest sermó va ser detengut, empresonat durant una setmana i posteriorment es va exiliar a França durant prop de cinc anys.

Va ser un poeta grandiloqüent i fecund. La seva obra poètica aparegué pòstumament el 1974. Des del seu exili a la Catalunya Nord va participar nombroses vegades als Jocs Florals de Barcelona enviant les seves obres per correu a Santa Poesia.

Abans que prevere fou missioner paül, amb catorze anys, sota la influència de Pere Julià de la Congregació de la Missió, va decidir marxar a Figueres i ingressar al seminari menor dels pares Paüls. Al seminari va prendre noció dels conceptes de la unitat de la llengua i la nació catalana completa, que marcaren la seva visió política. El maig de 1914, ja com a capellà, va començar una estada de dos anys al Perú com a missioner. Posteriorment va estar dos anys més a Barcelona, per acabar tornant a Mallorca, concretament a Palma.

Bartomeu Mestre Sureda, 'Balutxo' va néixer a Felanitx l'any 1952. Professionalment, ha estat vinculat a la Caixa de Balears, Sa Nostra entre el 1974 i el 2011, va ser responsable de l'Obra Social i Cultural (1979-1986) i director de Recursos Humans (2000-2007). Ha fet teatre, ràdio i televisió. Com a escriptor, entre altres llibres ha publicat Com un aleig enmig de la calitja (1978), Crònica de la Cançó Catalana (UIB, 1987), Balada d'en Guillem d'Efak, La Identitat Reeixida (Perifèrics, 2002), El darrer manuscrit (2010). Va militar en el Partit Socialista de Mallorca (1979-1987) i a Esquerra Repúblicana (1987-1995), partit del qual va ser president de la federació de les Illes Balears i les Pitiüses. Va reposar la rapsòdia Siau qui sou! de Guillem d'Efak, enregistrada l'any 2011 per la Banda de Música de Manacor.

És membre de la Comissió Cívica Tricentenari 1715-2015. Participa activament fent conferències a Mallorca com 1715-2015, de la presa a la represa a més d'una dotzena de pobles. També ha publicat molts articles sobre el Tricentenari al seu bloc de VilaWeb. Cal destacar els articles dedicats a la Guerra europea de Successió: Petites Històries de la Guerra de Successió. Participa en el documental La Resistència realitzat per Pere Sánchez, amb Pere Morey Servera, Guillem Morro Veny i Oriol Junqueras. L'any 2014 també participà en els actes del Tricentenari a Barcelona, amb una conferència a l'Ateneu Barcelonès: 1715: pólvora i farina. Mallorca, rebost de Barcelona.