El símptoma Carbonero

Ferran Aguiló tancava el 1900, crònica de la vida quotidiana intitulat "La fi de la cotilla" (repetit ahir migdia a TV[M]) recordant que la cotilla "era també la metàfora de la condició femenina, estreta per multitud de normes i limitacions", i que (a més dels aspectes educatius i industrials examinats al programa, que mescla intel·ligentment des del fil conductor les imatges i les entrevistes) l'alliberació femenina començà amb el segle XX i (encara) no ha acabat. (Quan acabi també caldrà recordar que cotilla també vol dir corsé i que un corsé evoca sempre una malaltia, social, en aquest cas). Si això ho assumís tothom, ens estalviaríem l'esperpent retroprogre que protagonitza (involuntàriament) des de fa dies Sara Carbonero, la presentadora de qui els mitjans reben, els dies que hi ha partit del Mundial, més fotografies que de qualsevol jugador espanyol, i que ha esdevingut notícia per ser parella d'un porter i fer les cròniques de l'equip en què juga. Ho comentaven ahir al Torna'm boja (tele 5), un programa que viu de denigrar les dones tant si aquestes es venen l'ànima (o la imatge) com si no. I no oblidem que el renou beneficia el futbol.