Sapere i Llull: una cadira, 4 conceptes i 4 poemes

Horacio Sapere crea el seu propi teorema artístic lul·lià a través de quatre conceptes fonamentals de la doctrina del Doctor Illuminatus: raó, mística, acció i univers

Laura AcedoPalma03/05/09 0:00

Una cadira amb quatre respatllers i cadascun d’aquests amb un concepte lul·lià (raó, mística, acció i univers) i un color i relacionat amb un poeta. A la peça escultòrica d’Horacio Sapere, l’artista hi suma quatre videoprojeccions i els dibuixos previs a la creació de l’obra. Tots aquests elements donen vida a Poet’s Room. Teorema, una mostra que s’inaugura el 14 de maig al Centre Cultura d’Espanya a Montevideo (l’Uruguai), abans de fer escala el 4 de setembre a Miami i aterrar després a Mallorca, concretament a la Misericòrdia de Palma, on es podrà veure dia 4 de desembre.

"Per generació espontània". Amb aquestes paraules definí l’artista Horacio Sapere la seva arribada artística a Ramon Llull. Després d’analitzar i interpretar Blai Bonet i Damià Huguet, entre altres autors, El Poet’s room de Sapere recala ara al Doctor Iluminatus.

Per veure’s les cares amb Llull, Sapere parteix de quatre conceptes abstractes: subtance, utopie, poesie i universum, que són els que per l’artista marquen les bases de la doctrina lul·liana. Ara bé, Sapere no s’atura en les idees, sinó que les relaciona amb algun objecte que cada paraula li evoca (piano, muntanya, porta i taula), amb un color (vermell, verd, blau i groc) i amb un poeta contemporani (Ada Sala, Andreu Vidal, Federico Gorbea i Antonin Artaud). Així, establint lligams gairebé matemàtics entre sèries de conceptes, Sapere recupera a Poet’s room. Teorema, la tradició filosòfica de l’il·lustrat. "Mitjançant processos d’inducció-deducció, desenvolup la meva particular explicació del món i l’ésser humà", assegurà l’artista.

Multidisciplinar

La mostra, comissariada per Pilar Baos, conjuga escultura amb videoprojeccions i dibuixos. "Torn a plantejar els vídeos a la meva obra, una cosa que no feia des de l’any 1985", apuntà Sapere, que durant dos anys ha treballat en aquest projecte de divulgació i discussió. Enmig de quatre pantalles que defineixen un espai l’artista ubica la cadira, "la hipòtesi del meu teorema" i una peça que Sapere va crear l’any 1996 i que ara ha recuperat i ha fet evolucionar. "També vaig dedicar les seves respectives cadires a personatges de l’altura de Blai Bonet i Damià Huguet", digué l’argentí resident a Mallorca.

A través d’una profunda incursió personal en la doctrina lul·liana que ha desembocat en el teorema i l’exposició, Sapere ha volgut "demostrar que un visionari del segle XIII pot estar vinculat a l’art contemporani", com indica l’artista, i ho ha fet amb una escultura.

Infinites respostes

La teoria de Sapere no admet una resposta possible o, com a mínim, no una de sola. Mitjançant la llei de la combinatòria, "les lectures del teorema són infinites. Aquelles que jo plantej són les meves, en particular". Així l’autor en deixa oberta la resolució. "La resposta i la solució, les té l’espectador", afegí.