Actuar per no oblidar

La sala petita del teatre Principal acull avui i demà vespre, a les 20.30 hores i de franc, la representació de la lectura dramatitzada del text de Peter Weiss Indagatòria, interpretada per juristes de les Illes Balears

Núria MartíPalma06/11/08 0:00

"Els cadàvers estaven amuntegats prop de les portes i les columnes. Els nins i els malalts a sota, després les dones i, a sobre, els homes més robusts. Apareixien abraçats uns amb els altres, amb la pell esquinçada. Molts sagnaven per la boca i pel nas. Les cares estaven inflades, i brutes. Els munts de gent apareixien esquitxats per vòmits, orina i sang menstrual". Així és com un testimoni narrava, davant el jutge, l’obertura de portes d’una de les sales de gas del camp d’Aushwitz.

Era l’any 1964 i, per primer pic, els protagonistes del bàndol nazi s’asseien a la banqueta dels acusats. A la sala, també hi era, encara que com a observador anònim, l’escriptor alemany Peter Weiss, que n’acabà escrivint Indagatòria, un esfereïdor relat, emmarcat dins el gènere de teatre-document, on es narren totes les atrocitats comeses en el camp de concentració seguint així el fil d’un judici que marcà un abans i un després dins la història contemporània d’arreu del món.

Ara, aquest text ha estat traduït per primera vegada al català i es podrà escoltar, avui i demà, a la sala petita del teatre Principal. Un col·lectiu de jutges, missers i procuradors de Mallorca, sota la direcció d’Antoni Maria Thomàs, seran els encarregats de pujar damunt l’escenari per representar els papers del jutge, acusats, defensors i testimonis de la barbàrie nazi.

Des de l’arribada al camp de concentració, la vida als barracons, la feina al camp i, sobretot, les diferents maneres de morir: a sang freda, a través de la cambra de gas, amb injeccions de formol o amb tota classe d’experiments suposadament mèdics. Indagatòria és un exemple d’allò que mai més no s’hauria de repetir i per la qual cosa fou escrita, aviat farà 60 anys, la Declaració Universal dels Drets Humans. Tot i això, la barbàrie sovint continua. "Darrere els actors hi ha 5 pantalles on es projecten imatges dels camps de concentració nazis, però també de Guantánamo. Perquè si Auschwitz fou l’horror del segle XX, Guantánamo ho ha estat del XXI", declara Thomàs, director d’aquest espectacle que ha fet també la tria de textos i la seva traducció al català. La iniciativa de fer aquesta obra ha estat la comissió dels Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears i ha gaudit de la col·laboració del grup de teatre La lluna.

Testimoni Real

Indagatòria conta la història que varen viure milions de jueus als camps de concentració alemanys. Però no és necesari anar tan lluny per trobar testimonis de la barbàrie. Gabriel Riera Sorell és un supervivent del camp de concentració franquista d’Algesires que l’any 91 publicà Crònica d’un presoner mallorquí als camps de concentració. Avui i demà, després de la lectura dels textos de Weiss, contarà part de la seva història al públic del teatre Principal.•