Els tons del passat

La memòria dels colors, el primer llibre de la mallorquina Isabel M. Ribot, que es presentà ahir a Valldemossa, n’és un exemple. El pròleg de Damià Pons i les il·lustracions de Mercedes Laguens donen forma a un llibre "dels sentits, on hi ha colors, olors i textures literàries que vaig viure durant la primera infància", assegurà l’autora.

Quatre sensacions
Estructurada en quatre parts, l’obra narra les experiències viscudes de Ribot, a les quals l’escriptora assigna un color en particular. Així, l’autora descriu des del color del barri fins el de la crema freda, verd fulla, de ferro, de fang o de suro, entre d’altres, i alhora relaciona cadascun d’aquests amb el moment de l’any en què foren experimentats.

La segona part del llibre de Ribot s’adreça als que ja no hi són, perquè "és una manera d’immortalitzar-los", apuntà.

Les emocions viscudes afloren a la tercera part de l’obra, en què l’autora parla de "la caducitat del temps, els colors del diumenge, l’enyorança, la poètica de Llevant, el desig, la paradoxa, la culpa, la felicitat de trescar per Ciutat o la fi de l’adolescència".

El rosa xiclet, el color de la molsa, el de la glicina, la cendra, la vainilla com també tots els blaus són els colors que inspiren Ribot al tercer bloc de La memòria en colors, titulat ‘Les emocions d’avui’.

"La segona i la tercera part de l’obra mesclen les sensacions contraposades que tenim al llarg de la vida, concretament les de la infantesa, i parla de goig, pecat, perennitat o caducitat", explicà l’escriptora.

‘La memòria de l’oblit’, la quarta i darrera part, passeja entre la realitat i el somni, "termes separats per una frontera inexistent". "El que recordam no té per què ser la realitat, sinó com aquesta ens va afectar i com la vàrem percebre en el seu moment", assegurà.

Els dibuixos de Mercedes Laguens donen forma al text de Ribot, il·lustrant cada sensació viscuda i narrada.