Miró apunta a un nou rècord

«La caresse des étoiles» surt a subhasta a Nova York el mes que ve

TW
0

Un oli de Joan Miró pintat l'any 1938 sortirà a subhasta el 6 de maig a la casa Christie's de Nova York per un preu de sortida de dotze milions de dòlars, uns set milions i mig d'euros. Es tracta de La caresse des étoiles (60 x 69 cm) i les estimacions de la casa de subhastes apunten que el preu final de la licitació superarà els deu milions d'euros. El rècord de l'artista català és d'11'6 milions d'euros, que es varen pagar el 2007 per Blue Star. La caresse des étoiles, creat en un dels moments més àlgids de la trajectòria de Joan Miró, està considerat un dels seus millors quadres, tant per les seves excepcionals característiques pictòriques, com pel seu contingut, que aporta llum i esperança al tràgic moment històric en què va ser pintat.

S'hi suma la increïble història d'aquesta tela, que ha estat oculta la major part del seu temps. Durant la Segona Guerra Mundial va estar amagat a París perquè no caigués en poder dels nazis, i ja l'any 1945 l'empresari de televisió Nathan L. Halpern el va adquirir i se'l va endur a Nova York, on el va custodiar a casa seva, però mai no el va exhibir. Arran d'aquest fet, l'obra no apareix ni al catàleg raonat de Miró, que va ser elaborat per Jacques Dupin el 2000.No va ser fins al 2004, quan l'empresari el va treure a subhasta a Christie's, que es té coneixement de la seva existència. El mateix Dupin el va considerar tot un descobriment i, tant el seu valor artístic com la seva història varen fer que assolís un preu d'11'2 milions de dòlars, el segon més alt assolit fins llavors per Miró en una subhasta. Ara, l'expectació està més que servida.

El quadre, que va ser pintat a París, on Miró es va establir des de l'esclat de la Guerra Civil, representa com un català amb barratina explica a la seva família les darreres notícies rebudes d'Espanya. Tres mesos abans de crear la tela, Miró havia escrit a Pierre Matisse que «la situació a Espanya és agonitzant, però lluny de la desesperació; tenim la ferma convicció que ocorrerà algun esdeveniment que inclini la balança al nostre favor». No va ser així.