Els Amics del País (1777)

18/10/07 0:00

Constituïda la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País (1777), la seva activitat seria molt diversa i contínua. Els il·lustrats de l'illa, atrets per les idees de progrés, programaren tot un seguit d'objectius que resumien amb els mots següents: «Millorar l'agricultura, perfeccionar i promoure les arts, la indústria i el comerç, la pesca, la marina i tota branca política, econòmica i lucrativa de l'illa de Mallorca». Aquesta protecció s'estenia a l'oli i així, per exemple, l'any 1784 hi havia set-centes bigues de tafona. Només a Sóller n'hi havia vuitanta. I és que l'oli era la principal mercaderia que era exportada i, per tant, la que ens produïa més ingressos.

Jovellanos, que havia estat nomenat membre d'honor dels esmentats Amics del País, ja a punt d'embarcar i deixar Mallorca a l'esquena per sempre més, es feia, en el seu diari, ressò d'aquesta realitat: «Sembla que el conreu es dedicava preferentment a les moreres per a la fabricació de seda i minvà en raó inversa al de la taronja. Però la d'oli d'oliva va créixer sempre i és la que més va competir i competeix encara amb les altres, ja que no trobam un punt des del terra a peu pla fins als més alts cims de les muntanyes on no siguin admeses les oliveres, o millor dit, que no les produeixi, puix que tots són empelts d'ullastre. Un octogenari que viu en aquesta casa de Santa Catalina ens confirma el que deim».

I Jovellanos, que fins i tot devia haver tastat el nostre «pa amb oli» més d'una vegada, s'acomiadava de l'illa, tot desitjant llarga vida als seus «Amics del País», que tantes coses tenien en comú amb la seva ideologia.«Ens acomiadam dels amics Straw i Schwiter i embarcam en el vaixell correu de Gabriel Pieras, a les deu del matí. Vénen amb jo els senyors Domingo, Marina, Ramon i el voluntari Joan Malleu. També s'embarca amb nosaltres un passatger recomanat pel general Vives i que diu esser un comerciant grec... Bon temps i bona navigació; així i tot es maregen Domingo i Ramon; els altres, ferms, fins i tot el Principal que fa la travessia ajagut en el seu matalàs, sense haver menjat altra cosa que un gaspatxo, encara que pateix de tossina. A l'alba, veim una gran boira sobre terra i, havent derivat cap a Ponent, es va haver de remar fins al port de Barcelona. Desembarcam a les deu. Ens espera una berlina del general Ezpeleta. Vaig a ca seva. Tenim una llarga conversa. M'hi vol fer romandre però jo ho haig de rebutjar. Don avís d'això a Monsieur de Caux i a l'hostal de les Quatre Nacions que ell m'ha cercat».Pobre Jovellanos! Les inevitables guerres napoleòniques l'esperaven tanmateix.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL