Verónica Forqué i Santiago Ramos duen «Ay Carmela» fins a Palma

L'obra fixa la memòria històrica del públic en clau tragicòmica

Laura AcedoPalma05/10/07 0:00

Després de vint anys de pausa, l'obra de José Sanchís Sinisterra, Ay Carmela, tornà l'any passat als escenaris. Ara, aquest espectacle que recorre tot l'Estat arriba a Palma per mitjà del director, Miguel Narros, i dels actors, Veónica Forqué i Santiago Ramos. L'Auditòrium de Palma serà l'escenari d'aquesta tragicomèdia els dies 5, 6 i 7 d'octubre. Durant la presentació d'ahir, Narros definí l'obra com a «preciosa, commovedora i divertida: una història capaç de fer plorar i riure». Es tracta d'un espectacle que pretén rememorar, sense imprimir-hi colors polítics, la memòria històrica, «un treball en el quals es parla d'una realitat, d'uns fets succeïts» afegí el director.

Ay Carmela narra la història de dos còmics, Carmela, interpretada per Verónica Forqué, i Paulino, encarnat per Santiago Ramos, que intenten viure el seu art amb llibertat en el marc de la Guerra Civil. Es tracta d'una obra històrica que narra les «dificultats dels artistes per manifestar-se durant un període en guerra. L'obra explica com era la vida del musical de l'època», esmentà Narros. En definitiva, «és un espectacle ric en situacions i molt ben escrit», va afegir.

El director ha confiat aquesta vegada en dos «professionals de les emocions», dues cares conegudes per interpretar els dos personatges d'un clàssic. D'una banda, Verónica Forqué, que ja va representar el paper de Carmela fa 20 anys, comentà ahir que ara «interpret una Carmela més interessant, perquè com a actriu som més madura i més rica i em sent més lliure que llavors». Forqué torna al paper de Carmela després d'una generació i ho fa amb «més vivències que em fan ser millor actriu».

D'altra banda, Santiago Ramos interpreta l'altre personatge de l'obra, Paulino, un còmic poruc que participa, sota la figura de Ramos, en un muntatge «carregat d'humor, de tendresa i d'humanitat», destacà l'actor. «Fa vint anys, vaig desitjar interpretar Paulino i ara arriba el meu torn. N'estic molt satisfet», comenta.

La il·luminació i l'escenografia intenten «recrear l'essència de l'època,» explica el director, per afegir que «l'obra és una reconstrucció d'un teatre de l'època, sinistre però amb molta màgia».