Predicar per sobre del Dimoni

Al costat de la trona, s'hi troba una alfàbia que antigament contenia l'oli que portaven les famílies del voltant i servia per donar llum al temple abans de l'arribada de l'energia elèctrica. La claror del llum d'oli, càlida i tremolosa, feia més intensos els sermons. Aquesta església forma part d'un conjunt que es completa amb un cementeri i les cases dels donats, i es troba situat en un pla, al costat del torrent de Sant Miquel. El conjunt és molt apreciat pels campaneters, atès que encara s'hi diuen misses, s'hi celebren noces i d'altres actes que no tenen un caire religiós.

Més de set-cents anys després de la seva creació i com gairebé tots els conjunts i monuments històrics, Sant Miquel ha sofert diverses transformacions que es poden llegir a través dels seus murs. Aquests delaten que hi havia un arc de diafragma de grans dimensions que quedà cegat en una de les reformes, el fet de tenir dues espadanyes també ho indica i se sap que al segle XV fou reformada.Pel que fa a l'exterior, criden l'atenció les inscripcions que hi ha al portal fetes amb pigment almagra. Aquestes també es poden observar als arcs de l'interior i a les teules pintades amb el mateix pigment que són una curiositat, ja que aquest actuacions són més de la comarca del nord que del Raiguer, tot i que a Sineu també se'n troben.

El cementeri és de reduïdes dimensions i actualment està en desús, encara que hi ha una llegenda viva. Misteriosament, per Tots Sants, apareix una rosa vermella damunt la tomba d'Isabel Pons, morta en circumstàncies dramàtiques a 21 anys. Conten que el seu enamorat, Maties, cada any li duia la flor, encara que d'això en fa més d'un segle. Sant Miquel no és però l'església parroquial de Campanet, ja que a mesura que el poble augmentà la població es va fer construir una església a la plaça Major de la vila, de la qual avui Joan Parets és el rector. Paret també té les claus d'aquesta particular església oberta tan sols els diumenges.