La NASA observa una estrella amb coa d'estel

La vella estrella Mira va deixant un gran rastre de matèria de tretze anys llum de longitud

A.AGÚERA/EFEPalma17/08/07 0:00

El satèl·lit Galaxy Evolution Explorer de la NASA ha descobert una coa extraordinàriament llarga, semblant a la dels estels, procedent de l'estrella Mira, situada a 418 anys llum de la Terra, a la constel·lació de la Balena. Aquest extraordinari astre recorre el cel a velocitats vertiginoses deixant anar matèria de la qual sorgiran altres estrelles i planetes. La coa, que té uns 13 anys llum de longitud, està composta per la matèria perduda des de fa uns 30.000 anys. La troballa es realitzà gràcies que el satèl·lit rastreja les galàxies per cercar-hi fonts de llum ultraviolada. Els científics reberen les imatges del que semblava ser un gran estel amb una gegantina coa. La sorpresa en descobrir que es tractava de l'estrella fou màxima, ja que mai no havien observat un fenomen semblant al voltant d'una estrella. Segons els mesuraments de la NASA, aquest rastre s'hauria forjat durant 30.000 anys o més, i és una oportunitat immillorable per estudiar com moren i en darrera instància «sembren» un nou sistema solar.

L'estel de Mira deixa al seu pas grans quantitats de carboni, oxigen i altres components essencials per al naixement d'altres astres. Els científics nord-americans explicaren que l'estrella no sembla tenir res d'especial per haver esdevingut aquesta troballa. Tal vegada, la circumstància que només brilli amb llum ultraviolada és el fet responsable que aquest deixant de llum no hagués estat descobert fins ara. Pels investigadors és una cosa especialment excitant, ja que tot i ser un element que fa 400 anys que es coneix i s'observa, fins ara no se n'havia conegut aquesta peculiar característica.

El nom de Mira prové del llatí i significa «meravellós». L'estrella fou descoberta per l'astrònom alemany David Fabricius el 1596. Abans es tractava d'un astre semblant al Sol, però actualment és una gegant vermella variable, que periòdicament augmenta la seva brillantor fins a ser visible a simple vista. La denominació de gegant vermella prové del fet que l'estrella es troba en la recta final de la seva existència, que acabarà en nebulosa planetària. El fet distintiu de Mira respecte de les altres estrelles gegants vermelles, a més de la coa descoberta, és la gran velocitat amb què es mou. Això es deuria suposadament a l'atracció gravitatòria d'altres estrelles en moviment. En aquests instants es calcula que viatja a uns 130 quilòmetres per segon. Mark Seibert, investigador vinculat a la troballa, comparà els complexos fenòmens físics que desemboquen en el fet que es formi la coa d'una estrella amb els que produeix una bala disparada. El satèl·lit de la NASA restarà realitzant un estudi complet del firmament en clau ultraviolada, a l'espera d'altres sorpreses com aquesta.