Jibla preciosa

La població s'allarga per la falda de la muntanya, amb els carrers i carrerons que van i vénen. Llocs de pas i de vida comercial. Hi ha botigues minúscules, venedors de qat asseguts a la vora de les cases, vianants que miren comparant qualitats i preus. A la muntanya tot són marjades que s'enfilen terreny amunt. S'hi endevinen escales amb graons de pedra per accedir-hi. Això es veu entre les magnífiques cases, també de pedra, que amb els blocs fan dibuixos, obren portals i finestres o arrodoneixen arcs. Són obres que aguanten el pas dels anys i que, ara per ara, viuen sense intromissions de noves construccions que desdiguin del conjunt. Per sobre de tot, hi destaquen dos minarets que, situats un al costat de l'altre, es diferencien perquè un "el més alt" té dibuixos fets amb relleus i diverses tonalitat de marró. El segon també té relleus, però està completament emblanquinat i, netíssim, omple el paisatge de claror. Allà, a la vora de la Gran Mesquita, es troba la tomba de la reina Arwa.

Apareixen nins que venen manats de flors, uns picapedrers adoben construccions que es volien esboldregar, dos vells seuen al portal d'un edifici amb portes de gran bellesa, pura meravella. El guia ocasional du als llocs més interessants, fa aturades, intenta donar explicacions... Gràcies, tot i que potser no calia explicar res perquè, a Jibla, la vida i la bellesa estan a la vista. Com quan quatre homes passejaven la reina Arwa amb una mena de civera cadira que ara es guarda al museu de la ciutat.