«Jihad: el musical» s'estrena avui a Edimburg envoltat de polèmica

«Vull ser com Osama. Vull obrir-me camí a la fama amb una bomba. Sé que la gent em pot detestar, però, oh Déu, no m'ignoraran quan la CIA em posi preu», canta un dels terroristes en el paper principal de l'espectacle per entabanar Sayid.

La lletra no és l'únic que crida l'atenció d'aquest tema, ja que la seva posada en escena, en la qual apareix un cor de dones amb burkes roses i metralladores de cartró, acaba de tancar aquest cercle d'ironia i sarcasme obra de la companyia de Nova York «Silk Circle Productions». «Com totes les bones comèdies Jihad: el musical tracta, d'una manera despreocupada, un assumpte d'actualitat que la gent coneix, amb el qual pot connectar amb humor, explica James Lawler, productor de l'esmentat espectacle.

I perquè els espectadors puguin fer bona cara, la companyia conta en clau musical la història d'un camperol que és entabanat per una misteriosa dona per, amb la promesa d'un futur millor, treballar en una presumpta companyia afganesa d'exportació de roselles. Sayid descobreix finalment que l'organització és una cèl·lula terrorista que pretén posar bombes a Occident i que els seus membres intenten menjar-li el cap perquè es faci un «jihadista» dels seus mitjançant balls i cançons irreverents. Ja n'hi ha alguns que, abans de l'estrena, s'han aixecat contra la que consideren una decisió inapropiada, que aquest musical s'estreni a Escòcia, escenari fa un mes d'un atemptat fallit contra l'aeroport de Glasgow, i en un país com el Regne Unit, que continua en estat «greu» d'amenaça terrorista.

A la pàgina web del 10 de Downing Street, residència del primer ministre britànic, diversos ciutadans demanen al seu llogater, Gordon Brown, que «condemni aquest retrat de mal gust del terrorisme i les seves víctimes».

En resposta a aquesta petició, Lawler va contestar que «No tenim intenció d'ofendre o insultar amb aquest espectacle. És tan sols una comèdia musical, en línia amb la tradició britànica» de riure i no rendir-se davant les amenaces. També hi ha crítiques per a Occident, amb el personatge d'una periodista.