Primera estació per arribar al Broad Peak

Els expedicionaris mallorquins Bartomeu Calafat i Joan Antoni Olivieri narren la seva nova aventura

T.Calafat/J.A.OlivieriPaju09/07/07 0:00

Una vegada més hem decidit seguir la crida de les muntanyes. Enguany els nostres passos es dirigeixen cap a un altre dels grans cims, el Broad Peak, que amb els seus 8.047 m ocupa el lloc número 12 d'aquest rànquing. Ja fa una setmana que començàrem el viatge. Partírem de Palma cap a Islamabad via Londres i, després de 26 hores d'avions i aeroports, aterràrem a la calorosa capital del Pakistan. Aquell mateix dia i, després de relaxar-nos durant unes hores en un dels hotels per a turistes, és a dir, amb preus abusius per l'economia del país, ens dirigim a l'agència que organitza el recorregut fins al camp base. Per a sorpresa nostra, els tràmits són ràpids i efectius. Compram gas i qualque cosa de menjar al basar, i ja estam llestos per començar la caminada.

D'Islamabad partim amb bus, que després de 12 hores ens deixa a Chilas, una petita població de carretera, que enmig d'aquest àrid paisatge ens sembla un oasi. L'endemà arribam a Skardu. Aquí ja hem pogut entrar en contacte amb la gent del país. Ens passejam pel petit poble, que creix a la vorera del riu Indo, un vertader oasi de tranquil·litat i frescor. Als carrers podem veure una gran quantitat d'homes Baltis a la porta dels seus comerços o simplement parlant en grups al carrer, però les dones són dins de les cases o fent feina al camp. La gent, molt amable, ens demana que els fotografiem.

El tercer dia, un tot terreny intenta desencaixar-nos els ossos durant vuit hores si fa no fa, per unes pistes que gairebé no mereixen aquest nom, i en qualque moment ens encomanam a Al·là en veure com passam de prop dels precipicis i dels camions decorats. En baixar agraïm efusivament la perícia de Nur, el conductor. I ja, a la fi, començam a caminar. El recorregut s'inicia a Tonga (2.100 metres), un poblet de muntanya amagat entre els pocs arbres que aconsegueixen sobreviure a la duresa del terreny. Ens soprenem de veure com aprofiten l'aigua utilitzant el sistema de terrasses per sembrar blat i altres cereals. El sinuós camí sempre ens porta devora la riba del riu Indo. El seu retruny constant ens acompanya sempre i després de sis o set hores arribam a Kuarofom (3.060), on muntarem les tendes per passar la nit.

L'endemà el dia comença amb pluja, i amb la decepció nostra de no podem admirar les immenses muntanyes que ens envolten. Aquests dies el treball dels portadors Baltis resulta i tot més dur. Carreguar 25 quilograms amb un material o vestit poc o gens adequat no és facil. En quatre o cinc hores arribam a Paju (3.300 metres), on descansarem quan els portadors puguin descansar i eixugar la seva roba. Nosaltres aprofitam per continuar l'aclimatació i anam a la glacera del Baltoro, on avui sí que podem admirar i la grandesa d'aquestes muntanyes i quedar-ne impressionats. Esperam que en tres dies més puguem arribar al camp base, situat a 5.000 metres d'altitud, a la mateixa glacera del Baltoro. Llavors tornareu a tenir noves.