«La nostra meta és créixer fins a fer de la veritat i l'amor una realitat»

-És la proposta dels valors del ser una proposta espiritual?
-Espiritual sí, religiosa no. Una psicologia espiritual és aquella que convida a despertar a la responsabilitat i la inofensivitat. Qui és responsable no és dependent, ni victimista, no es dedica a criticar ni a queixar-se. No és deshonest, impulsiu, ni insensible. Qui és inofensiu no fa mal ni per acció ni per omissió. Si aconseguim dissoldre els conflictes emocionals que ens allunyen de la responsabilitat i la inofensivitat sanam la vida, les relacions i en conseqüència la nostra cultura. Res resulta més important que resoldre els nostres bloquejos, sanar les ferides del passat i emergir de l'orfenesa. Quan deixam de viure com a orfes naixem en la posició d'aprenents. Comprenen que les pèrdues, els fracassos, foren el millor que ens pogué passar, perquè perdre els suports de fora és la condició indispensable per néixer a la construcció d'un paradís intern, fet de valors.

-Observant la gravetat de conflictes de la vida pot semblar utòpic parlar de llibertat. Per què ho planteja com a meta?
-Si ni tan sols tenim el somni d'arribar a ser lliures, com ens podrem alliberar? La llibertat no pot ser només la meta, ha de ser el que ocorri en el següent pas. Ens alliberam amb conquestes graduals. Si la nostra psicologia redueix les preguntes essencials de la vida a prendre un antidepressiu, com trobarem respostes? Si no sabem llegir els nostres conflictes, com aprendrem? La meta és créixer fins a fer de la veritat i l'amor una realitat, no és només una cosa realista sinó que és l'honra a la veritat de la vida.