Es Reboster presenta 'Sono qui!', «música festiva amb lletres de pes»

La banda dóna a conèixer el disc amb un concert a Santa Margalida

Núria MartíPalma28/04/07 0:00

Sono Qui! Aquesta és l'elegant manera que té Es Reboster per presentar-se davant el seu públic. Tot i ser el primer disc, l'aventura la varen començar ja fa anys. Joan Garau, Pere Estelrich i Pere Antoni Pericàs en foren els fundadors, devers 2000. Volien una banda d'ska i, a mesura que hi anaven introduint elements, la colla s'anava fent gran. Així fins a arribar a onze, que són els membres que té actualment Es Reboster, una banda nascuda a Santa Margalida que avui presenta finalment el primer disc, Sono Qui! (Música Global, 2006). Pel guitarrista Pere Estelrich, el fet de ser tanta gent permet un resultat més complet: «Ska, pop, reggae... Agafam el millor de cada un i això fa que ens surti un disc molt fusionat».

D'aquest àlbum, Estelrich en destaca també la contradicció: «La música és molt festiva i divertida, però les lletres hi tenen molt de pes». La imigració, els drets, les injustícies, la violència... les lletres parlen per si soles. Les veus de les seves dues solistes, un dels segells característics d'Es Reboster, les fan ressonar damunt dels escenaris. Si bé ja fa mesos que el disc ha sortit al mercat i que la seva música ja s'ha deixat sentir en diverses ocasions, avui ha arribat el dia de fer-ne la gran festa. I així serà: des de les sis de l'horabaixa el grup ha preparat diferents tallers (cant, percussió, bateria, baix, guitarra, escriptura, teatre...) i un torneig de futbol, el guanydor del qual tindrà l'oportunitat de jugar contra l'equip format pels 11 membres d'Es Reboster.

Una batucada acompanyada de dimonis donarà pas a la música, a càrrec dels grups Rock'n'press i d'Es Reboster, que prometen un directe «vibrant, divertit i dinàmic». Els concerts no s'acaben aquí. L'agenda d'aquesta banda mallorquina és ben plena, ja sigui d'actuacions a l'Illa com també a Catalunya i al País Valencià. Mobilitzar-ne els onze membres no és fàcil, ni molt menys barat, però la il·lusió els empeny «a fer-ho i a no pensar-nos-ho gens».