El Museu Diocesà obre de nou les seves portes després de sis anys de reformes

Dues-centes peces fan part de l'espai expositiu a les dependèndies del Palau Episcopal

Joan Servera, Jesús Murgui i Miquel Garau.

Francesca MaríPalma14/04/07 0:00

El Museu Diocesà de Mallorca reobrirà dilluns les portes després de sis anys de rehabilitació. El bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, presentà ahir el resultat d'aquestes obres com una combinació d'elements medievals amb altres d'avantguardistes dins un espai que acollirà prop de 200 peces. «No sé què és més preciós, si el contingut o el continent», sentencià. Després de la reforma, aquest centre ha passat de dos-cents a dos mil metres expositius, distribuïts en catorze espais. «Ja no és un magatzem on s'amunteguen peces, sinó que cada obra hi tindrà el seu lloc, per convertir-se així en el referent més important de la religiositat d'un poble», explicà el director del Museu, Miquel Garau. La vessant pedagògica també en serà una clau important. «Es tracta d'oferir un recorregut pedagògic i de catequesi del que ha estat la història de l'Església de Mallorca», afirmà.

En la presentació del nou centre també hi eren el vicari episcopal d'Assumptes Econòmics, Joan Servera; l'aparellador Bartomeu Bennàssar i la museòloga responsable del programa de l'exposició, Lídia Homs. Aquesta aclarí que el patrimoni i el fons cultural del Museu Diocesà és molt ampli, ja que des de la seva inauguració el 1916 fins avui dia s'hi han recollit moltes peces. Homs assegurà que en els seus inicis fou concebut com una pinacoteca i que ara, després de la reforma, s'ha adaptat per oferir un aspecte i una funcionalitat de museu, «amb una concepció actual i viva». Tan sols 200 obres d'aquest fons «immens» s'exposaran de manera permanent, i la resta podrà fer part de mostres monogràfiques. Homs aclarí també que bona part de les peces es trobaven en molt mal estat de conservació, i que encara n'hi ha moltes en tallers de restauració.

El retaule de Sant Jordi de Pere Niçard és l'obra que presideix el museu, com una de les peces cabdals del segle XV a Mallorca. Així mateix, es dedica un espai especial al pintor valencià del Renaixement Joan de Joanes. El recorregut de l'art eclesial arriba fins al segle XX amb la figura d'Antoni Gaudí. Quant a la reforma de l'edifici històric, les obres de restauració han estat realitzades pels arquitectes Sebastià Gamundí, Salvador Joan i Jaume Vidal. L'aparellador Bartomeu Bennàssar fou l'encarregat ahir d'aclarir els treballs que s'han efectuat a les dependències episcopals. Bennàssar dividí les tasques en dos blocs: l'adequació de les dependències del museu i la segona, i més costosa, la restauració de la façana i el pati d'entrada a l'edifici, en el qual s'han recuperat alguns elements medievals. Durant la primera fase de restauració, iniciada el 1997, es descobriren restes arqueològiques importants, com ara un paviment romà i una part tapiada de l'antiga murada. Aquest darrer element romandrà a la vista del públic del museu. En tot cas, les feines més costoses foren el reforçament de l'estructura de l'edifici, ja que la façana que donava a la mar s'havia començat a vinclar.