Una carta de Pasternak a Rilke (1925)

Miquel Ferrà i Martorell19/01/07 0:00

Agonitzava un famós poeta alemany, Rainer M. Rilke, a un sanatori suís. Nascut el 1875 moriria aquell any que rebé la carta del seu més fidel admirador, Borís Pasternak (1890-1960), l'autor de la celebrada novel·la El doctor Zhivago i premi Nobel el 1958. Condemnat a l'ostracisme en el seu propi país, Pasternak no dubtava a dir a Rilke fins a quin punt la seva influència havia estat definitiva en la seva feina. Rilke no havia hagut de recórrer als metges fins aleshores, ja que acostumava guarir-se ell mateix amb herbes i remeis casolans. Però una malaltia de la sang el va obligar a hospitalitzar-se, en aquest cas, en el sanatori de Val-Mont. La carta de Pasternak no havia de tenir resposta. L'escriptor rus prega al poeta alemany de no redactar-ne, puix que trencades les relacions entre Suïssa i la URSS, la carta de Rilke mai no arribaria al seu destí. El text de la carta de Pasternak ens mostra fins a quin punt, l'escriptor sota sospita per part de les autoritats soviètiques, patia un greu aïllament. Pasternak la féu arribar via Berlín, ja que des de Moscou hauria estat impossible. Diu així:

«Potser no sia un somni i jo, Leonid Osipovich Pasternak de Moscou, esper que recordi encara el meu nom, pugui tenir el goig de felicitar-lo pel seu cinquagèsim aniversari, antic i estimat corresponsal, ara celebritat europea, de donar-li una abrçada i desitjar-li de tot cor felicitat. I vostè, estimat poeta, encara recorda l'idioma rus amb el qual solia escrivir-me? Si és així m'ha de permetre seguir la meva carta en rus. Recorda vostè encara l'antiga, encisadora Moscou, ara convertida en llegenda, en faula? Recorda vostè Tolstoi, la seva casa i Yasnaia Poliana? Recorda vostè aquella màgica, càlida i obscura nit a Roma, a una vil·la al costat de Villa Borghese, i la nostra conversació entre moltes altres coses sobre la Cançó de les Hosts d'Igor? Recorda la nostra darrera trobada casual en el vagó d'un tren suís, mentre allà sota es veien correr les escumoses aigües d'un torrent muntanyenc? Aquest fou el darrer pic que ens veiérem. Ha corregut molta aigua des d'aquell moment i per allò que la història mai no havia vist, es va escampar per tot arreu i caigué sobre tothom, especialment sobre nosaltres. Durant els anys de la revolució, deslligats d'Europa i del món de la cultura, dins les espantoses condicions de la nostra vida russa, nosaltres, és a dir, la meva família i jo, hem plorat sincerament la seva mort, sobre la qual corrien remors en el nostre país. Aleshores, segons la creença popular russa, significa que tendrà vostè, estimat festejat, una llarga, llarguíssima vida. I per tant comprendrà tota l'alegria de la meva ànima quan des d'aquí, no lluny de vostè, li puc enviar la més afectuosa salutació i dir-li: Llarga vida, llarga vida, al famós poeta!».Però els dies de Rilke estaven comptats.