La Simfònica actua sota la batuta de García Asensio a l'Auditòrium anit

El programa inclourà peces de Mendelssohn i de Saint-Saëns

Maria LlullPalma11/01/07 0:00

Durant molts anys, Enrique García Asensio va dirigir l'Orquestra Simfònica de RTVE. Corrien els anys 60 i va romandre al càrrec fins als 80. La seva fama va arribar a tal punt que la gent el parava pel carrer quan reconeixia la seva veu. Avui, el músic dirigirà l'Orquestra Simfònica de les Balears a l'Auditòrium en la que serà la seva tercera col·laboració. «He trobat la formació molt millor que l'anterior vegada. Fan un treball molt bonic perquè la gent gaudeixi», comentava ahir el músic. El programa d'aquesta nit inclou dues peces de Mendelssohn (a Concert per a violí i orquestra en Mi menor estarà acompanyat per la seva filla, Anabel García, al violí) i una altra de Saint-Saëns, la Simfonia número 4, «composta per a orgue i piano a quatre mans», per la qual cosa resulta complicada i no s'interpreta molt assíduament», va assenyalar García.

El director va recordar la seva etapa televisiva. «A televisió es poden fer moltes coses pel que fa a cultura, és una pena que avui no se'n facin més». Per què? «Els infants no neixen ensenyats, són com esponges que ho absorbeixen tot. Per això se'ls ha de parlar de cinema, de literatura i de música perquè, d'aquesta forma, quan siguin majors es convertiran en consumidors i podran gaudir d'aquestes arts». García Asensio assegura que s'ha millorat molt al país des que va començar, hi «ha més infraestructures i més orquestres», encara que «hi ha molt de trajecte per fer». «És vergonyós que algunes comunitats autònomes no comptin amb una orquestra», va comentar, com a exemple del camí que queda encara per realitzar.

Què exigeix quan dirigeix? «Que els músics tinguin ganes de col·laborar. Abans d'estar al capdavant d'una formació he tocat el violí i sé què és parlar malament d'un director». Per això assegura que el més important és «la psicologia» i «no avorrir-se en els assaigs». «S'ha de tractar de convèncer que el que es fa té un motiu».