Comencen a restaurar les restes del Sec

Les peces romanen al centre des que foren extretes del fons marí als anys setanta

Immaculada Rigo treballa en una mena de cambra on neteja les peces amb un microtorn. Fotos: M.À. CANYELLAS.

M.LoshuertosPalma24/08/06 0:00

Després de més de trenta anys formant part dels milers i milers de caixes que acullen les distintes sales del Museu de Mallorca, i gràcies a les subvencions i convenis d'aquest amb la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern i la Banca March, les primeres peces extretes del jaciment submarí conegut com El Sec recuperen a poc a poc la fesomia del que un dia foren. Aquestes restes arqueològiques, sobretot metalls, arribaren al Museu de Mallorca procedents de les distintes campanyes d'excavacions subaquàtiques que tingueren lloc durant els anys 70 del passat segle a l'interior deSec, que és el nom que rebé una nau que naufragà entre el segle III i IV a.C. prop de l'illot conegut amb el mateix nom, a la costa de Calvià.

Des que l'historiador Mascaró Passarius alertà cap al 1968 de les espoliacions que patia el vaixell, es posaren en marxa entre el 1970 i el 1972 fins a quatre campanyes per extreure'n peces, principalment fragments d'àmfores, i de calders i olles de coure i bronze, a més de plats i ceràmiques, entre d'altres. A causa de la gran quantitat d'anys que les peces estigueren submergides, estaven quasi solidificades i formaven una massa compacta i impenetrable. Per facilitar el treball als bussejadors, ja en la primera campanya, es dinamità part d'aquesta massa, fet que provocà desperfectes en la majoria de peces, alhora que facilità l'accés a bussos clandestins.

Per la precipitació i la celeritat amb què es dugueren a terme les excavacions, les dades recollides són del tot inexactes: «Romanen al museu centenars de caixes de cartó amb les restes descobertes en les distintes campanyes, la majoria de les quals entraren aquí sense cap ordre», explicà Joana Maria Palou, directora del Museu, la qual comentà que aquestes peces «entraren molt brutes i sense catalogar» raó per la qual els treballs de restauració i conservació que du a terme Immaculada Rigo, restauradora del Museu, és molt lent.

«Els materials arqueològics de fons subaquàtic són delicats perquè en restar tants d'anys submergits s'aclimaten al medi i extreure'ls pot fer-los malbé», assegurà Rigo. «Malgrat que he intentat reconstruir una olla amb distints fragments, mai no ho he aconseguit perquè la majoria són trossos de peces distintes», comentà. La seva feina comença amb la neteja de les restes de ferro adherides als metalls com també de les de «concreció marina» o d'anèl·lids. A continuació s'intenten llevar amb un microtorn les oxidacions i llavors es procedeix a la seva estabilització. Finalment les peces van a la nova unitat de metalls del Museu.