Fusió musical a Costa Nord de la mà de Tomatito i Michel Camilo

Els músics oferiren un concert inoblidable pel públic assistent

10/08/06 0:00

J.A.ORDINES.Palma.
El pianista dominicà Michel Camilo i el guitarrista flamenc Tomatito actuaren ahir vespre a Costa Nord dins la seva gira mundial, que començà el passat mes de juliol a Roma. El duo presentà el seu nou àlbum Spain again, publicat el passat mes de maig, sis anys després de la seva primera col·laboració en l'exitós álbum Spain, que uní el piano llatí de Camilo amb la guitarra «jonda» de Tomatito. El cineasta Fernando Trueba, amic de Michel Camilo, fou qui posà el títol al nou disc.

El nou àlbum té com a «pedra angular» un homenatge al músic argentí Piazzola, per l'admiració que Tomatito sent per la seva música i especialment pel tema Adiós Nonino. Aquesta peça va precedida per una versió del famós tango de Carlos GardeEl dia que me quieras. En total, el disc inclou tres temes de Piazzola, dos composats per tomatito (La tarde, A los nietos), dos de Michel Camilo (From within, Twilight Glow), una col·laboració amb el famós cantant i compositor Juan Luís Guerra (Amor de conuco), i un homentage a Chick Corea (La fiesta) i alguns estàndards de jazz.

Segons explicà Camilo «el repte del nou disc és mostrar com hem crescut com a músics. Es tracta d'un disc més profund, més íntim i més ric en harmonies i molt més melòdic. El primer, en canvi, era més intens, més explosiu i més rítmic». Tomatito afirmà que «hem volgut mostrar en aquest àlbum la part romàntica que totes les persones portam dins i en això hi ha ajudat molt la passió i nostàlgia de la música de Piazzola». En el segon capítol de la seva aventura musical compartida, es tornen a unir dos móns musicals diferents: el d'un pianista de renom per combinar les harmonies de jazz amb els sabors i ritmes caribenys de la seva República Dominicana natal, i el del guitarrista descobert per Paco de Lucia.

Preguntats sobre la dificultat d'unir la música dels seus respectius instruments, Tomatito va respondre que és difícil unir el piano amb la guitarra flamenca, nosaltres forem pioners en això però la qüestió és passar-s'ho bé a l'escenari i cuidar-nos musicalment l'un a l'altre». A més, el guitarrista afirmà que «hem deixat clar que la guitarra flamenca i el piano acústic es poden dur bé».