Del diari del Che Guevara (1967)

Miquel Ferrà i Martorell10/08/06 0:00

Durant molts d'anys, el CHE, ha estat una mena de símbol de tota aquella joventut que es va voler dir progressista. I encara ho és dins molts àmbits d'arreu del món. El CHE en els folrats dels quaderns, sobre el teixit de les camisetes, en mil pòsters de cambra juvenil, en les banderes de qualsevol manifestació popular... Aquell home que tenia un somni: alliberar l'Amèrica hispana del capitalisme colonial, especialment de les multinacionals nord-americanes. Entrà a l'Havana quan aquesta ciutat s'havia convertit sota el dictador Batista en un gran casino prostíbul. És evident que una dictadura, en aquest cas la de Castro, substituí una altra dictadura mafiosa i de dretes. Però tanmateix, la democràcia haurà de venir un dia o l'altre. Mentrestant el CHE, que després d'uns anys de la victòria revolucionària, començà a estar tip de la política oficial portes endins, decidí tornar a l'acció i posà els ulls sobre una de les nacions més explotades i sotmeses als interessos nord-americans: Bolívia. No s'ho pensà dues vegades. Duria la revolució a les selves bolivianes. Però la CIA li estava al damunt i la seva aventura guerrillera no seria ja com la de Sierra Maestra. Pocs camperols bolivians li donarien suport... Tal dia com avui escrivia en el seu diari:

«Dia grisenc. Els matxeters avencen poc. Aquí no hi va haver novetat ni molt menjar; demà sacrificarem un altre cavall i la seva carn ens ha de tenir una durada de sis dies. La meva asma es troba estacionada a un nivell convenient. Barrientos anuncià el final dels guerrillers i tornà a amenaçar amb una intervenció a Cuba. Fou tan estúpid com sempre».

Es referia el CHE al president René Barrientos (Tarata, 1919-Arque, Cochabamba, 1969). En caure Paz Estensoro, l'anterior cap del govern, presidí una junta militar, 1964-1965, i després fou President de la República de 1966 a 1969. Destacà en la seva repressió de tota manifestació universitària o minera...

Seguía escrivint el CHE:
«La ràdio va anunciar un combat prop de Monteagudo amb el resultat d'un mort de part nostra: Antonio Fernández de Tarata. S'assembla molt al nom real de Pedro, que és de Tarata.

Miguel, Urbano, León i Camba sortiren per tal d'acampar devora l'aigua descoberta per Benigne i avançar des d'allà. Duen menjar per a tres dies, val a dir, trossos de cavall de Pacho sacrificat avui. Resten quatre animals i tot sembla indicar que n'haurem de sacrificar un altre abans d'arribar a un indret de queviures. Si tot ha anat bé, Coco i Aniceto han d'arribar aquí, demà. Artur caçà dos indiots que em foren adjudicats per la raó que ja no ens resta blat de moro. El Chapaco dóna proves creixents de desequilibri, Pacho millora a bon ritme i la meva asma té tendència a augmentar.

Ara prenc tres tauletes de medicina al dia. El meu peu es troba quasi guarit».

Imaginau-lo. Coix, asmàtic, amb fam i cansament, però sense perdre el seu entusiasme.