Diu la premsa: «L'alba del primer de maig és hermosa, un dia clar i ja de matinada la música d'una banda ha despertat els veïns. Després hi ha hagut una gran manifestació d'obrers que ha recorregut els carrers principals de la ciutat. El mateix matí s'ha celebrat un míting a la plaça de Toros...».
Aquesta plaça de toros estava integrada en el recinte emmurallat i es trobava allà on és, actualment, la plaça del Bisbe Berenguer de Palou, més popularment coneguda com la plaça dels Patins. Els temes que preocupaven els obrers en aquells moments eren molts. La manca de seguretat en la feina, una ocupació estable, la protecció dels infants, l'ensenyament i l'escola obligatòria, la protecció sanitària... Entre d'altres queixes, els habitants dels barris del Terreno i Santa Catalina, aquest de majoria obrera, protestaven de l'existència d'un polvorí en el bosc de Bellver i que podia causar, en qualsevol moment, cas d'incendi, imprevisibles i desastroses pèrdues materials i personals. Això s'havia constatat el segon diumenge de Pasqua, és a dir, per la Festa de l'Àngel, potser la més popular de les festes, quan passejant per la zona es va poder comprovar que el dipòsit d'explosius no estava en bones condicions de seguretat. Es va decidir traslladar-lo a un lloc conegut com sa Ballana, per la part de Gènova i separat de tota zona habitada, en aquell temps. Encara avui, prop del pinar de Bellver, un carrer ens recorda, pel seu nom, carrer de la Pólvora, aquell perillós dipòsit.
Tornem, però, a la manifestació obrera, a la música de l'orfeó Republicano-Balear. I també al de La Protectora, nascuda com a societat de socors mutus. Hi havia aplaudiments, cançons improvisades i moltes altres expressions de solidaritat entre els moviments obrers. Però sembla que no tot eren forces esquerranes, puix que els «cercles d'obrers catòlics» també volien dir-hi la seva. La seva propaganda defensava una finalitat social i administrativa per damunt de la política i el debat girava entorn de la impossibilitat de no unir una cosa amb l'altra, ja que les millores salarials i socials depenien tanmateix de la voluntat política. Es parlava de coalicions electorals i de les males condicions dels llocs de feina, moltes de vegades amb risc de la pròpia vida de l'obrer.
La pràctica recollia molts exemples, com ara aquella trista notícia local: «Ahir a Sóller es va esdevenir la següent desgràcia. El jove obrer Joan Capó Pons, treballador de la Companyia Elèctrica de Sóller, pujava a un pal per a col·locar-hi uns aïlladors i, perdent peu, va tenir la dissort de caure. Amb un dels corretjams escaladors que duia posats va restar enganxat a un fil conductor de fluid. En aquella violentíssima posició ha restat molt temps, ja que els seus crits d'auxili no varen poder ser sentits per cap persona».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.