Els banys de Campos (1911)

Miquel Ferrà i Martorell25/04/06 0:00

La premsa anunciava per a la temporada que començava els «Banys termals de Sant Joan de Campos», dels quals era propietària la senyora Francesca Estades i Bosch i que tenia agència a la plaça de Cort número 4, a càrrec de Pere Ballester Perera. S'explicava que «des d'avui quedarà obert el despatx per a la present temporada, que comença el dia 15 de maig i que acabarà el 31 de juliol d'enguany. A comptar des d'aquest dia, hi restarà establert un servei de carruatges en combinació amb el ferrocarril i els bitllets es despatxaran a l'Estació d'aquesta Capital per a la vila de Porreres i el Balneari i retorn a l'esmentat Establiment sota els preus següents: Primera classe 3'70 pessetes. Segona classe: 2'65. La sortida de Palma i l'arribada al Balneari tendrà lloc a les hores següents: Sortida de Palma a les dues del capvespre. Arribada al Balneari a les sis. A l'Estació de Porreres, hi trobaran els viatgers un carruatge especial que amb tot confort els conduirà al Balneari directament, però només tendran dret a dur de franc una maleta de mà; i si ho fessin de cap bagul, matalàs o qualsevol altre objecte serà obligació de l'interessat satisfer l'import corresponent i, en el cas que per manca de lloc al referit vehicle, no hi pogués esser embarcat, segons el nombre de viatgers, ho serà el matí de l'endemà. Els carruatges de passatgers en combinació amb el ferrocarril conduiran la correspondència de les persones residents a l'Establiment, però no de les que n'habitin fora».

Els banyistes podien triar entre una cambra de dues alcoves, gran, i una de gran, sense alcova o una de petita sense alcova. El restaurant, a càrrec del conegut fondista Maties Pujol oferia cuina mallorquina i europea. Així mateix, els banyistes podien llogar vehicles per a fer excursions pels voltants, un carruatge de quatre rodes o un de dues rodes i, també, un cavall. La balneoteràpia es componia dels serveis següents: bany general, bany de cercles amb dutxa de pluja i perineal, bany de seient amb dutxa lumbar i peripelviana, dutxa escocesa, dutxa fixa de pluja, dutxa mòbil, dutxa dorsal lumbar, dutxa nasal, faríngia i ocular, polvorització i inhalació. En resum, un Baden-Baden illenc, a la moda de la que anomenaren «Belle Époque», més volent imitar que fer la competència a altres estacions balneàries de la Península i de l'estranger de fama internacional, com Vichy, l'estació d'aigües bicarbonatades sòdiques, a l'Allier, França, i que va perdre moltes simpaties després de la Segona Guerra Mundial pel fet d'haver estat la seu del Govern col·laboracionista del general Pétain, durant l'ocupació alemanya, de 1940 a 1944, allà on fou instaurat un règim proper al feixisme, que des de 1942 va estar totalment controlat pels nazis.