Els èxits aeris de Farman (1908)

«Enric Farman, el venturós autor de l'aeroplà del seu nom, camina de triomf en triomf i de progrés en progrés, En el recent concurs Deustsech-Archdeacon d'aeroplans, va batre amb excés el rècord fixat; després va introduir importants reformes en el seu aparell d'aviació, tal com els canvis dels llenços de cel·luloide per altres de seda impregnada de cautxú i el perfeccionament del motor, i, finalment, ha sotmès la seva màquina a proves que han estat coronades amb el més feliç èxit i que no deixen dubtes sobre la solució del problema dels aeroplans. Les proves que han tingut efecte no lluny de París, en els terrenys de Jusy-les-Moulineau, al davant d'una gran concurrència d'esportistes i curiosos, ho demostren. Tres foren els assajos que efectuà amb el seu aeroplà. El primer va consistir a recórrer les tres quartes parts del cercle, a uns 7 o 8 metres del terra, i va fer diversos viratges, amb summa audàcia i precisió, i la tercera fou de velocitat, marxant a seixanta-dos quilòmetres per hora durant dos minuts i quinze segons. L'espectacle resultà emocionant, doncs és veritat que ha d'esser sorprenent veure aquest gran ocell blanc, obeint dòcilment la voluntat de l'home que sembla penjat de les seves potes i que el fa girar a la dreta o l'esquerra, ascendir o descendir, i marxar, ja pausadament, ja amb una velocitat temerària».

De fet, entre 1903 i 1909, havien proliferat, amb èxit semblant, els aparells de la «prehistòria aeronàutica», després del vol que els germans Orville i Wilbur Wright havien dut a bon terme amb un aparell més feixuc que l'aire. Així podem afegir a la nòmina d'aquells moments, Albert Santos-Dumont, conegut aventurer que va sorprendre amb la seva màquina les multituds de París el 1906. I Blériot, que sobrevolà el 1909 el Canal de la Mànega. És també el temps de triomf, el 1909, del Curtiss Golden Flyer, fet de fusta d'avet o sapí, i bambú, tot això revestit de seda i que pesava només 249 quilos. El Voisin-Farman seria, però, fins aleshores, l'avió més gran, puix que el fabricaren amb una estructura que tenia deu metres i mig de llargada i s'alçava gràcies al seu motor de cinquanta cavalls de potència.

Aquelles fràgils màquines serien, però, la semença d'una nova i terrible arma aèria. La Primera Guerra Mundial, primer coneguda amb el nom de Gran Guerra Europea, posaria a punt nous models de caça i bombardejament, molt més eficaços, en una cursa que ja mai no s'aturaria. Ben errats estaven aquells que deien que l'home no estava fet per a volar.