La Universitat digitalitza els tres milions de fitxes del Diccionari Alcover-Moll

Un dels projectes, dirigit per Joan Mas, digitalitza les més de tres milions de fitxes que els col·laboradors varen enviar a Alcover per fer el que seria l'actuaDiccionari Català-Valencià-Balear. Aquests documents tenen una vida limitada, la seva digitalització suposarà una ajuda als investigadors, alhora que en garantirà la conservació. El grup de treball forma part de la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez, i el formen becaris sota el comandament de Carme Morell, tècnica que supervisa les tasques de digitalització.

L'altre projecte està creant una base de dades que analitza i cataloga les diferents temàtiques del Diccionari, a més de fer un inventari dels col·laboradors d'aquesta feina.

La iniciativa s'inclou dins el projecte d'investigació «Anàlisi i edició deBolletí del Diccionari de la Llengua Catalana» encapçalat per Nicolau Dols, actual degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB.

Si bé la part més coneguda de l'obra d'Alcover és el Diccionari, la seva creació es va fer en diverses fases. Va ser necessari crear tota una xarxa de col·laboradors que subministrassin les diferents variants de la llengua catalana en els territoris en què es parlava, formar aquests filògrafs, i coordinar-los a tots. Una de les eines més importants va ser eBolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, publicat entre 1901 i 1936, amb una periodicitat d'entre sis i nou números anuals, un òrgan de comunicació de tots els investigadors. Aquesta fou la base que utilitzaria Frances de Borja Moll per acabar eDiccionari català-valencià-balear el 1962.

El grup d'investigació de la UIB està creant una base de dades distribuïda per àrees temàtiques, quelcom que fins avui no existia. La intenció és facilitar el treball a futurs investigadors. Juntament amb això han realitzat un inventari de cadascun dels col·laboradors, que van omplint amb les seves aportacions. Una de les idees de futur és fer un Diccionari del Diccionari, que recollirà els més de 1.200 col·laboradors amb la seva aportació, persones desconegudes que el projecte vol treure de l'anonimat.

L'estudi no és tant un treball filològic o lingüístic, sinó d'història de la ciència. Segons Nicolau Dols, «fem una anàlisi de la metodologia que varen fer servir, des de les Lletres de convit fins al Bolletí; no estem fent un treball de divulgació, sinó una tasca científica. Això no lleva el fet que els resultats els anem publicat, en forma d'edicions crítiques dels valuosos textos que Alcover va incloure al butlletí, com per exemple l'anàlisi sobre la pronúncia llatina entre catalans que en va fer».