Verdun, la gran batalla, esdevé un símbol de la «Gran Guerra»

La «batalla entre les batalles», un dels episodis més negres de la Primera Guerra Mundial, va ser llançada pel comandant en cap dels exèrcits alemanys, general Erich von Falkenhayn, amb la intenció de liquidar les forces franceses, la resistència de les quals considerava esgotada.

Falkenhayn va escollir la «sortint» de Verdun, una excrescència en l'immens front que anava de Suïssa al Mar del Nord, un punt mal defensat, malgrat els seus 22 forts, que van acabar sent trampes, blancs de les artilleries enemigues.

Abans de l'atac l'artilleria «va preparar» el terreny: a les 07.15 del 21 de febrer un diluvi de foc i ferro escopit per 1.400 peces alemanyes va caure sobre les posicions franceses, incapaços de replicar amb els seus 270 canons.

En els primers cinc dies, les baixes van ser immenses i la matança va continuar fins el mes de desembre. «Si el 1916 hi hagués hagut televisió s'hagués vist cada nit la mort de 1.000 homes i això durant gairebé un any», diu l'historiador Gerard Domange, per a qui el només nom de Verdun és suficient per resumir tot l'horror que va implicar la Gran Guerra.

A més dels 300.000 soldats que van morir a Verdun, 400.000 més van resultar ferits. Segons Domange, des dels primers mesos de la batalla, el país va entendre que Verdun era una «batalla per França».