Lliurament de l'Alhambra (1492)

«El rei i la reina, vista la carta i ambaixada del rei Boabdil, decidiren de prendre possessió de l'Alfambra i marxaren del campament reial, dilluns, als dos dies de gener, amb gran host, molt en ordre de batalla; i en arribar prop de l'Alfambra, sortí el rei moro Mulei Boabdil, acompanyat per molts cavallers moros, amb les claus entre les mans, muntat a cavall. Volgué descavalcar a besar la mà del rei, i el rei no ho va voler ni tampoc li va permetre de donar-li la mà; i el rei moro el besà en el braç, li donà les claus i digué: Pren, senyor, les claus de la teva ciutat, que jo i els que estam dins som teus.

I el rei Don Ferran va rebre les claus i les donà a la reina, i la reina les donà al príncep, i el príncep les donà al comte de Tendilla; el qual, amb el duc d'Escalona, marquès de Villena i amb altres molts cavallers, amb tres mil de cavall i dos mil espingarders, envià a fer la seva entrada a l'Alfambra i a apoderar-se'n. I hi anaren i entraren i la prengueren, i s'apoderaren dels alts i els baixos d'aquella, i mostraren en la seva major altura, primerament, l'estendard de Jesucrist, que fou la Santa Creu, que el rei duia sempre en la santa conquesta. I el rei i la reina i el príncep i tota la host s'agenollaren al davant de la Santa Creu, i donaren moltes gràcies i lloaren Nostre Senyor, i els arquebisbes i la clerecia digueren el Tedeum laudamus...».

No hi pot haver una visió més gràfica d'aquells moments històrics. Ni els pintors del Romanticisme s'aproparen més al detall de la veritat. El rei Ferran rebutjant el gest de respecte i submissió de Boabdil, la reina mirant-ho amb un gest d'orgull i un xic d'indiferència, el príncep observant-ho tot amb curiositat manifesta i les claus de l'Alhambra que van de mà en mà.