«Es vol incloure un lot al referèndum perquè no sols afecti la monarquia»

-En aquest moment el príncep Felip és l'hereu legítim de la Corona, però tothom coincideix que la reforma de la Constitució és imprescindible...
-Tot i que per a Felip i Letícia aquest és un moment d'alegria, el fet que el primogènit hagi estat una nina du un nou problema a la nostra controvertida vida constitucional. Elionor ocupa ara el segon lloc en la línia successòria, rere Felip, i com s'ha dit el problema arribaria si tingués un germà mascle, perquè els seus drets se'n ressentirien.

-I quina és la urgència d'aquesta reforma? Què passaria si els prínceps d'Astúries tinguéssin un fill mascle abans que culminàs el procés?
-El fill mascle ocuparia almanco durant un temps el segon lloc en la línia de successió i per legitimitzar Elionor com a hereva del tron, a més de la reforma, s'hauria d'introduir una disposició transitòria amb efecte retroactiu de la nova disposició als descendents de Felip de Borbó, príncep d'Astúries. Aquest és un matís important perquè si l'efecte retroactiu fos de caire absolut no només afectaria Elionor, sinó també la infanta Elena.

-La disposició que recull l'article 57.1 de la Constitució és la que desencadena tot aquest procés...
-Fonamentalment la situació ve determinada per aquest article, que no diu que una dona no pugui regnar però que fa prevaler els drets de l'home sobre la dona tot i entrar en contradicció amb l'article 14, que diu que tots som iguals davant la llei. Per a la monarquia el sexe sí que és causa de discriminació i s'ha de recordar que va ser per exigència del rei. Joan Carles va proclamar el príncep Felip hereu fonamentalment perquè entenia que la seva filla Elena no estava capacitada per governar. En aquell moment la discriminació de la dona respecte de l'home estava a l'ordre del dia en el carrer. Així que quan les Corts van començar a treballar es van trobar amb un fet consumat i, tot i que hi hagué parlamentaris que defensaven els drets d'Elena, va ser un tema que es passà de puntetes. De fet, l'esquerra tampoc no va plantejar gran batalla en aquest punt.

-Els analistes creuen que l'actual Executiu podria impulsar la reforma per fer-la coincidir amb el final de la legislatura...
-Rodríguez Zapatero no renunciarà a governar aquests dos anys que li resten de mandat. Si es produís, la reforma de la Constitució es faria a principis del 2008.

-Podríeu recordar quines són les passes que s'han de seguir fins a culminar aquest procés?
-El procés és molt complicat. D'acord amb el que preveu l'article 168, reformar aquesta part de la Constitució exigeix un acord per part de les cambres del Senat i del Congrés. Una vegada aconseguit, les Corts quedarien dissoltes. El Parlament ha d'aprovar la petició i les noves Corts han d'acordar la reforma per dues terceres parts. Però el més important és que s'ha de convocar un referèndum popular per ratificar la decisió.

-Aquest referèndum podria plantejar cap dificultat?
-Personalment crec que aquest pot ser el punt més problemàtic. El referèndum popular podria convertir-se en molt més que debatre un tema de discriminació de sexes. Molts de republicans podrien veure una oportunitat de convertir aquesta crida en un moment per dir no al manteniment de la monarquia, una possibilitat que se'ls va negar l'any 77.

-Quines són les estratègies que es poden fer valer per evitar això?
-En una altra època era la sang la que permetia transmetre els drets de successió, avui són les votacions. Per aquest motiu l'Executiu de Zapatero, que n'és molt conscient, ha volgut preparar un lot molt més ample de qüestions, per evitar que només sigui un vot que afecti la monarquia, una institució absurda per molts, avui, tot i tenir una visió moderadament positiva del regnat de Joan Carles.