Hostals i peregrins (790)

«Els mals hostalers de la ciutat de Sant Jaume de Galícia, el primer menjar el donen de franc als seus hostes i fan el que poden per a convèncer-los de comprar de les seves mans espelmes o cera.

Oh! Borda caritat! Oh! falsa pietat! Oh! Generositat que amaga tota mena d'enganys. Si per exemple s'allotgen dins una casa dotze peregrins sota unes mateixes condicions, el mesquí hostaler els posa un plat, ja sia de carn, ja sia de peix, que en el mercat de la vila pot adquirir per vuit diners, i aprofita per a vendre'ls una dotzena d'espelmes a sis diners cada una, essent així que en la plaça pública les haguessin pogut comprar a quatre diners. O després d'aquell fraudulent dinar la cera que podien comprar per quatre diners els és despatxada a sis. I pel menjar que tingué un cost de vuit diners els exigeix dos sous, o sia, vint-i-quatre diners. Oh! Quin vergonyós contracte! Oh! Quin rebutjable guany!

Altres mesclen amb la cera greix de xot o de cabra i faves cuites sense pell, i d'aquesta barreja fan espelmes. Altres, quan els peregrins pregunten quins foren els fets miraculosos de l'Apòstol, s'inventen fabuloses i rebutjables mentides. I què hem d'afegir pel que fa als mals mercaders? Uns compren les teles per vara molt llarga, però per a vendre-les, en fan servir una de més petita:

altres venen draps ja podrits i arnats com si fossin molt bons i sans; altres, als peregrins els fan un preu i als veïns un altre de més econòmic, sobretot en productes com corretges, pells, cinturons, guants, etc.; altres juren a cada pas i molt falsament per la cosa més insignificant...».