Donostia premia la mirada perversa de Willem Dafoe

L'actriu espanyola Najwa Nimri fou l'encarregada de lliurar l'estatueta a Dafoe, a qui qualificà d'«actor màgic, de qualitat extraordinària i amb un somriure que sedueix tant per la seva ingenuïtat com per la seva perversitat».

Va recordar que Lynch féu d'ell un ésser menyspreable en el fim Cor Salvatge; i que Alan Parker el transformà en l'heroi de Crema Mississipí. A més, recordà les dues anteriors visites de Dafoe a Sant Sebastià, la primera el 1988, per presentar L'última temptació de Crist, i set anys més tard per Victory.

Una pantalla va permetre recórrer a través d'imatges la carrera de Willem Dafoe (Appleton, Wisconsin, 1955), que ha interpretat pel·lícules fonamentals com Platoon i Nascut el 4 de julio, d'Oliver Stone, L'aviador, de Martin Scorsese, o Spiderman, de Sam Raimi.

En una entrevista prèvia al lliurament de la distinció, Dafoe explicà que la seva trajectòria s'ha guiat sempre per «apropar-me als directors i servir a les seves històries».

Considera que «hi ha actors que busquen materials que donin suport a la seva persona, i en canvi jo m'estim més dependre del material i transformar-me en el paper». Aquesta filosofia ha permès a Dafoe treballar en projectes diferents, que li han atorgat la fama de ser un actor camaleònic.

Pel que fa a la seva trajectòria, Dafoe recorda que «la gent sempre diu que va ser fonamental la meva participació a Platoon, però també valor Viure i morir a Los Angeles, de Friedkin, perquè agradà molt i em va obrir portes».