El Quixot i Mallorca (1605)

Miquel Ferrà i Martorell23/04/05 0:00

Les aventures del prohom de la Manxa, En Quixot, la màxima i transcendental creació de Miguel de Cervantes en dues parts, la de 1605 i la de 1615, concebudes com una paròdia dels llibres de cavalleries, ens descobreixen com Alonso Quijano es torna boig amb aquell gènere èpic que circulava amb èxit, tot i que anava fora de temps. Decidí imitar la gesta d'aquells fantàstics personatges i així pren el nom de Don Quixot, dóna el de Rocinante al seu magre cavall, inventa una dama enamorada que ha nom Dulcinea del Toboso, pren un pagès apel·lat Sanxo Panza com a escuder i es llança a un món on la realitat i la fantasia es confonen. No hem de deslligar del fenomen una segona part apòcrifa, d'un tal Avellaneda, que arribaria al públic abans de l'autèntica versió cervantina. No desmereix el text d'Avellaneda del de Cervantes i té, fins i tot, alguns aspectes ben interessants. El Quixot, en les seves nombroses edicions vessades a tots els idiomes del planeta, ha comptat amb els més prestigiosos il·lustradors, com Gustave Doré, el 1863, i Apel·les Mestres el 1879.

Però si aquestes aventures tenen per escenari les terres que van de Sierra Morena a Barcelona, tot passant per la Manxa, també és ben cert que a cada punt són evocades altres regions geogràfiques com Roma, Alger o Mallorca, posem per cas.

Pel que fa a Mallorca haurem de recórrer al capítol XXXIX, allà on diu que «el captiu conta la seva vida i fets»... Aquest personatge, trobant-se a les presons nord-africanes, diu que han rebut una carta d'una mora amiga. Aquesta pagarà la llibertat d'un dels captius per tal que vagi a cercar doblers a Espanya per poder alliberar els seus companys.

«Esto decía un contenía el segundo papel; lo cual, visto por todos, cada uno se ofreció a querer ser el rescatado y prometió de ir y volver con toda puntualidad, y también yo me ofrecí a lo mesmo. A todo lo cual se opuso el renegado, diciendo que en ninguna manera consentiria que ninguno saliese de libertad hasta que fuesen todos juntos, porque la experiencia le había mostrado cuán mal cumplían los libres las palabras que daban en el cautiverio; porque muchas veces habían usado de aquel remedio algunos principales cautivos, rescatando a uno que fuese a Valencia o Mallorca con dineros para poder armar una barca y volver por los que le habían rescatado, y nunca habían vuelto; porque, decía, la libertad alcanzada y el temor de no volver a perderla les borra de la memoria todas las obligaciones del mundo...».

Un altre apunt del Quixot relacionat amb Mallorca seria quan és contada la història del pirata Oxiali o Eujt Alí, el Tinyós, que no era altre que el que comandava la flota turca que atacà Sóller el maig del 1561.