Imma Monsó reclama l'hedonisme i la independència de l'escriptura

L'escriptora va obrir ahir el cicle de Sa Nostra «En Diàleg amb»

Sebastià BennàssarPalma16/02/05 0:00

Es va enfrontar amb els adolescents, però hi està acostumada. La seva experiència com a docent li va servir per superar amb nota la trobada amb els dos-cents alumnes que varen omplir el centre de Cultura de Sa Nostra. L'escriptora Imma Monsó va reobrir ahir el cicle En diàleg amb i ho féu amb una defensa aferrissada de l'hedonisme creatiu i de la seva independència.

Monsó va reclamar el plaer de trobar un lector apassionat, «molt més important que totes aquestes parafernàlies. El més gratificiant és escriure i és el que dóna satisfacció, el que permet experimentar el plaer. Per això fa una mica de por quan aquests joves diuen que volen ser escriptors i estan massa enlluernats per tota la part no plaent del fet d'escriure, promocions, premis...».

Monsó, que en els darrers temps ha publicat els relats de Millor que no m'ho expliquis i Marxem, papa. Aquí no ens hi volen, assegurà no creure en la distinció de gèneres, però assegurà que «sempre he dit que com menys planes més complicat és. Trobar satisfacció amb poques línies és complicat. El relat, com més curt, més difícil és, però jo no tracto ni temes diferents ni personatges diferents que a les meves novel·les, no hi veig diferències».

Malgrat tot, va reconèixer que hi podia haver alguna dificultat afegida per als alumnes, «que de vegades no estan acostumats a llegir contes». Monsó va defensar el gènere i explicà que «a Catalunya es llegeix contes amb normalitat», on existeix una tradició comparable a la dels Estats Unitsts. «El gènere és molt difícil, però jo crec en l'estil i les diferències no són importants».

Monsó va debatre amb els alumnes sobre els premis literaris i va explicar que «això és terrible, però no s'han de deixar impressionar. Els premis són només una estratègia promocional i tenim grans autors que mai no han estat premiats».