La font de la Vila (1303)

Miquel Ferrà i Martorell20/01/05 0:00

Jaume II de Mallorca es preocupava (1303) de la qüestió de l'aigua potable a la Ciutat i al seu Regne i recomanava el bon estat dels torrents, la neteja dels «aljubs sarraïnescs» i el servei eficaç de lafFont de la Vila i la seva sèquia de proveïment. Aquesta preocupació reial, de la qual restaria constància en un còdex, Liber aquarum forentium, reconeixia que l'obra hidràulica feta durant la dominació musulmana era útil, sòlida i ben bastida. Ja parlava de la font de la Vila i de la seva conducció a la capital el mateix rei en Jaume el Conqueridor, el qual, en el capítol LXX del seu Libre dels Feyts conta que «tornaren les complicacions quan un sarraí de Mallorca anomenat Ifantil·la reuní tots els moros de la muntanya, que eren ben bé cinc mil, entre els quals uns cent a cavall, i pujà en un puig fortificat que estava sobre la font de Mallorca i allí hi parà ben bé trenta-cinc o quaranta tendes. Féu sortir els seus soldats amb aixades i estroncà l'aigua de la font que anava a la vila i la desvià cap a un torrent avall, talment que nosaltres vam perdre aquella aigua».

La font de la Vila, dita també «Ayn Amir», de la sèquia de la qual en resten pocs vestigis a camp obert, es deixa veure en un darrer tram sobre un dels murs exteriors del baluard de Sant Pere, i desembocava en el gran aljub que avui es pot visitar dins el recinte del Museu d'Art Contemporani que ennobleix tot aquest conjunt històric i artístic.

A través de tota una xarxa de canalitzacions, la «sèquia de la vila» travessava la ruralia de Ciutat per a regar camps de conreu i horts, passava després la muralla i anava distribuint els seus canons a més sèquies i corrents d'aigua situats en llocs públics i privats. Un plànol gòtic ens indica quins n'eren els destinataris del nucli urbà: molí de l'Hospital, cal Bisbe, cal Paborde, castell del Temple, gremi dels tintorers, monestir de Santa Margalida, convent del Carme, banys d'en Granada, monestir de Santa Clara, Adoberia, la Calatrava, hospital de Sant Andreu, la presó, l'hort del Senyor Rei, el pont Jusà, cal Degà, la Seu, els Predicadors, el castell de l'Almudaina, cal Bisbe de Barcelona i una llarga nòmina de personatges d'aquell moment com mestre Joan de Carmona, Andreu des Valer, Simó Berenguer, Julià Garriga, Arnau de Sant Martí, Vanno Canchí, Francesc Valentí, Bernat Sagranada, Pasqual Martí... i altres de només coneguts pel malnom, com en Sardina, n'Espinac, en Menjavaques, n'Estorina... Tot un escenari medieval que es beneficiava de l'obra hidràulica dels àrabs, introductors de les sínies i d'altres ginys indispensables en la vida pagesa.