Pere Antoni Pons: «He entrevistat els escriptors que m'agradaven»

L'autor presenta avui el seu llibre «Els alens del verb» a Sa Nostra

Sebastià BennàssarPalma22/12/04 0:00

«Aquestes entrevistes responen únicament als meus interessos: he entrevistat les persones que m'interessaven, les persones que m'agraden com a escriptors, i ho he fet des de la perspectiva del lector atent». Pere Antoni Pons parla així dels motius que l'han duit a seleccionar al llarg del temps un total de vint-i-vuit autors per convertir-los en objecte de les seves entrevistes o reportatges. Ara, amb les seves alenades, ha preparat un volum de converses amb escriptors titulat Els alens del verb, que acaba de publicar Hiperbòlic Edicions i que es presenta avui vespre a les 20.00 hores al Centre de Cultura de Sa Nostra.

La majoria de les converses de Pere Antoni Pons aparegueren publicades en premsa universitària, però també a les revistes El Temps i Lluc. Moltes d'aquestes entrevistes es realitzaren a Barcelona, ciutat on estudia la carrera de filologia anglesa.

«El segon any de ser allà vaig voler aprofitar per fer entrevistes a alguns escriptors. Sempre m'ha agradat llegir aquest gènere de referència, en el qual tenim mestres com Porcel. Sempre he volgut conèixer els escriptors que m'agraden i aleshores vaig emprendre aquesta tasca. Encara que en un principi no tenia la intenció de recollir-ne els textos en cap volum, sí que vaig procurar que tots fossin bastant unitaris, és a dir, que diferents veus tractassin dels mateixos temes».

I si miram els noms que surten al llibre podrem esbrinar alguns dels gusts de Pons: Sebastià Alzamora, Félix de Azúa, Xavier Bru de Sala, Enric Casassas, Pere Gimferrer, Juan Marsé, Quim Monzó, Josep Palau i Fabre, Baltasar Porcel, Ferran Torrent, Manuel Vázquez Montalbán i Enrique Vila-Matas són alguns dels entrevistats.

Pel camí hi ha una feina constant: «No he entrevistat ningú de qui no hagués llegit un mínim de cinc llibres» i moltes d'anècdotes. Escollir l'entrevista preferida li resulta molt complicat. «La de Palau i Fabre i la de Porcel foren un luxe, i un privilegi alguns dels debats sobre literatura. La de Montalbán també va ser molt bona, perquè després d'un intercanvi de mails em va rebre al seu despatx. A mi el que m'interessava era poder observar i comprendre cada un dels escriptors», manifestà.