Mor Pi i Margall (1901)

Havent començat a regnar Amadeu I de Savoia, entrà a formar part de la direcció del Partit republicà i un cop proclamada la república el 1873, fou ministre de la Governació sota la presidència de Figueras. Tanmateix, la situació social era insostenible. Va haver de fer front a nombroses crisis obertes per radicals i carlistes. També li va fer molt de mal el fraccionament del Partit republicà. Desorientats i apassionats, sense veure que amb la seva desunió, els republicans donaven força als monàrquics, els republicants desafiaren Pi i Margall amb diferents posicions, sempre enfrontades.

Hi havia els radicals, partidaris d'una república unitària i els que desitjaven posar de seguida, en pràctica, el federalisme. El mes d'abril, Pi i Margall era elegit president de la República, però només va poder mantenir el seu càrrec fins el mes de juliol, quan fou obligat a dimitir, puix que es trobava incapaç de resoldre els problemes plantejats pels moviments cantonalistes d'Alcoi i Cartagena. Alhora, la creixent insurrecció carlista, la gran indisciplina que afeblia l'exèrcit, i la mala administració, especialment en matèria de finances, l'havien situat dins un carreró que no passa. Durant la Restauració borbònica seguí amb les seves activitats intel·lectuals i polítiques i encara fou elegit, en diverses avinenteses, diputat.

De tota la seva obra d'assaig, la més emblemàtica és la que porta per títoLas nacionalidades.