Mor Pi i Margall (1901)
Segons la premsa illenca, la mort de Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824), suposa que «la política espanyola ha perdut l'home que encarnava la serietat, la conseqüència i l'honradesa. El federalisme rep amb la seva mort un cop molt fort». El 1847 anà a viure a Madrid, on treballà en la redacció de tasques artístiques i literàries. Fou a partir del 1854 que començà a dedicar-se a la política, afiliat al Partit Democràtic. D'aquells moments és el seu llibre La reacción y la revolución, obra amb la qual començava a desenvolupar les seves teories federals sobre l'Estat, idees que encara avui podrien trobar la seva validesa, dins una estructura republicana, és clar. El 1856 i el 1857 defensà, des de les pàgines de La razón, que la veritable democràcia havia d'estar unida a una profunda transformació social. Defensor a ultrança de la República, dirigí des del 1864 el periòdic La discusión, que el situà en el cap del Partit Democràtic. A causa de la seva participació en la revolta republicana de San Gil, hagué de marxar a París, però retornà amb la Revolució de 1868, la Gloriosa, que va treure del tron Isabel II. Des d'aquell any passà a dirigir la facció republicana dels demòcrates que ostentaven una clara orientació federalista i com a federalista convençut fou elegit, el 1869, diputat per Barcelona, principal defensor d'aquesta idea al davant de les Corts constituents.
També a Illes Balears
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.