Premien amb el Nobel de física tres americans per un treball de quarks

«Les descobertes premiades són d'una importància decisiva per a la nostra comprensió de la teoria del funcionament d'una de les forces fonamentals de la naturalesa, la força que lliga entre si les partícules més petites de la matèria, és a dir els quarks, i com interactuen», segons el jurat.

«Gràcies a les seves troballes, David Gross, David Politzer i Frank Wilczek han apropat la física a un gran somni: formular una teoria unificada que englobi també la gravetat i una teoria del tot», indicà l'Acadèmia.

El descobriment dels quarks en la segona meitat del segle XX és bastant tardà, ja que es refereix allò infinitament petit, però no per això deixa de ser essencial: els devem, indirectament, l'Univers.

Els quarks són les partícules que unides per una interacció forta formen els protons i els neutrons dels nuclis. Els àtoms s'uneixen entre si per formar les molècules i aquestes al seu torn construeixen les estructures, «i per aquesta via pot ser descrit al final l'Univers». La ciència va demostrar en el segle XX que els àtoms són formats per un nucli, compost al seu torn per protons i neutrons, però ni la gravetat ni l'electromagnetisme no podien explicar-ne la «cohesió».

En 1964, Murray Gell Mann i George Zweig en trobaren «la baula perduda», suggerint l'existència de partícules encara més petites a l'interior mateix dels protons i dels neutrons. Així varen néixer els quarks, batejats segons una expressió de la novel·la Finnegan's Wake de James Joyce: «tres quarks per a mister Mark!». El Nobel distingeix les investigacions sobre la formació d'aquestes partícules i el seu funcionament.