La guerra del Sudan (1820)

Els egipcis, comandats per Mohamed Alí, decideixen la conquesta del Sudan. Un dels generals del Bajà, Ibrahim, aconsegueix en poc temps diverses victòries i la submissió dels reis de Berber, Shende i Halfaya. De fet, els egipcis, en la seva marxa, arriben fins a la confluència del dos Nils. Després de la mort d'Ibrahim, la conquesta segueix imparable i Nubia, Senar i Kordofan cauen també en mans dels egipcis. Aquests territoris, la principal economia dels quals era el comerç d'esclaus, es trobaren amb l'oposició del virrei d'Egipte, Ismail Bajà, que prohibí aquell comerç, i els governadors anglesos Baker i després Gordon (no oblidem que Egipte era un protectorat britànic) combatrren durament els tractants. Per altra banda, el llegendari Charles George Gordon amplià aquell territori sudanès fins a Uganda i ningú no discuteix que millorà el nivell de vida del país. El 1877 estenia la influència angloegípcia fins a Darfur, la Somàlia i al llarg de tota la costa del mar Roig. Complida així la seva missió, el 1879, Gordon tornava a Xina, on gaudia de gran prestigi i tenia moltes relacions i amistats. Però en girar l'esquena i per un mal govern del Bajà Raouf, la situació social i política es va fer a les contrades sudaneses més que difícil. Una corrupció generalitzada dels dominadors provocà l'alçament de Mohamed Ahmed, el Madhi, nadiu de Dongola i que consideraren messies alliberador, proclamant-se, ell mateix, cabdill de tot l'Islam. Amb el suport dels dervixos, predicava la igualtat i comunitat de béns, una mena de comunisme primitiu que després de la victòria sobre els infidels cristians i els traïdors egipcis, guanyaria una pau i una felicitat perdurables. Però, primer, era la guerra santa i aquesta guerra santa el dugué a la conquesta de l'Obeid el 1883, on exterminà una força de deu mil homes dirigits pel coronel anglès Hicks. També derrotà Slatin a Durfur. Ben aviat, fou tan gran l'alarma al davant d'aquell exèrcit rebel imponent que Londres ordenà que el Sudan fos evacuat de civils i militars anglesos i angloegipcis. Després, Charles Gordon fou enviat a demanar amb urgència i destinat a Khartum amb poders extraordinaris. El Mahdi no s'aturà i prengué la ciutat de Berber, al nord.