Les Marededéus trobades (1346)

Miquel Ferrà i Martorell09/09/04 0:00

La tradició o llegenda de les Marededéus trobades, és a dir, imatges romàniques, gòtiques o renaixentistes, suposadament ocultes durant una determinada època i que són descobertes per un pastor o un monjo solitari, és d'arreu d'Europa. A l'ombra d'aquests pietosos relats populars, marianistes, sorgeixen aleshores ermites i monestirs que seran fita d'arribada per a tota mena de peregrinacions i romeries. Mallorca no n'és una excepció. Ben al contrari, la seva geografia muntanyenca afavorí els escenaris que tal fenomen religiós reclama. Així, per exemple, l'any 1346 el rei Pere IV d'Aragó autoritzava els jurats de Felanitx i el castellà de la fortalesa de Santueri per tal de construir un oratori en el cim del puig de Sant Salvador. Anys després era trobada per un pastor una imatge de Maria que fou venerada en aquell punt.

També la Mare de Déu de Lluc era descoberta per un pastor en el segle XIII i reclamava tenir una capella en aquells boscos d'Escorca. Una història igual, pastoret inclòs, es refereix a la Mare de Déu de la Victòria, d'Alcúdia, que data del segle XIII i era abans anomenada Santa Maria de la Torre. Altre tant es diu de la Mare de Déu de la Consolació de Sant Joan, puix que la tradició assenyala que fou trobada dins una soca d'ullastre per un pastoret.

Però la geografia dels monestirs marians és molt més extensa i hem d'esmentar, entre d'altres, els monestirs de Bon Any, el Puig de Pollença, Santa Magdalena d'Inca, Cura d'Algaida, Gràcia de Llucmajor, Monti-sion de Porreres, el refugi d'Alaró, la Bonanova de Palma, Portals de Calvià, la Pau de Montuïri, la Bona Pau de Castellitx, Sant Salvador d'Artà, l'Esperança de Capdepera, el Cocó de Lloseta, Maristella d'Esporles...

Sense sortir del tema, ja a Palma, tenim la Mare de Déu de la Salut, venerada a l'església de Sant Miquel i que segons tradició fou duita per Jaume I El Conqueridor. Arreu de la Península, més històries de Marededéus trobades miraculosament o arribades al seu destí a través d'un miraculós viatge varien poc en el seu argument. És el cas de la Mare de Déu de les Aigües Vives, a València, trobada dins una sèquia de reguiu o sota la volta d'una font natural, segons la versió. I la Mare de Déu de Lluc, que és patrona d'Alzira, a la Ribera. La nòmina se'ns faria llarga. Coves, castells, penyals, soques d'arbre, tota casta d'amagatalls que fan que aquestes imatges trobades conservin, al llarg dels segles, el seu àmbit de misteri local. És religió. Però més que religió és cultura o patrimoni cultural.