Amenábar commou els crítics de la Mostra amb «Mar adentro»

El film es perfila com a ferm candidat al Lleó d'Or del festival venecià

Josep Maria SastreVenècia.05/09/04 0:00

Amb un llarg aplaudiment acompanyat de sospirs i llàgrimes va ser rebuda ahir a la Mostra de Venècia la pel·lícula d'Alejandro Amenábar Mar adentro, protagonitzada per Javier Bardem. El film, un document humà sobre el dret a viure amb dignitat, està basat en la història real del gallec Ramón Sampedro, un tetraplègic que va lluitar perquè li respectassin el seu desig de morir després de romandre postrat durant gairebé 30 anys en el seu llit de malalt.

Interpretat per Javier Bardem, la quarta cinta d'Amenábar, autor de Tesis, Abre los ojos i Los otros, es perfila com un dels favorits per guanyar el cobejat Lleó d'Or del festival venecià, al qual ahir arribava també l'actor Al Pacino.

D'«extraordinari, elegant, poètic» ha estat definit el film pel crític de la cadena de televisió especialitzada en cinema RaiSat. El cineasta, coautor del guió juntament amb Mateo Gil, s'ocupa també de la producció, la música i el muntatge.

«Ramón Sampedro estaria feliç si s'obrís el debat sobre l'eutanàsia, però jo amb la pel·lícula no vull fer reivindicacions sinó parlar de la llibertat personal, de la vida i la mort», afirmà Amenábar en el decurs de la conferència de premsa de presentació, en la qual rebé al costat de Bardem llargues ovacions per part de crítics i cinèfils.

«No vaig voler abordar la seva lluita jurídica a favor de l'eutanàsia», assenyalà Amenábar, que narra a la pel·lícula com Sampedro va aconseguir el seu propòsit després de perdre la batalla legal gràcies a la intervenció de diverses persones en una operació minuciosament pensada per ell perquè cap dels que el van ajudar a morir pogués ser acusat de res.

«Com més analitzava la seva mort i el coneixia, més em sentia viu. És que tenia la capacitat de convertir la mort en alguna cosa natural», explicà el cineasta.

El realitzador, que aborda novament el tema de la vida i la mort, proposa en realitat a l'espectador un viatge dins la consciència d'un home, en el drama existencial d'una persona sensible «que va mirar sempre la mort de front», assegurà.