Es Baluard viu l'art en una intensa jornada

Dirigit per Jordi Pallarès, una desena de nins amb els seus pares passejaven per les terrasses de l'edifici observant la panoràmica de la Badia. Aquest era l'inici d'un taller, que, en acabar la sessió, donà com a resultat un mena d'àlbum de fotos deViatge pel paisatge experimentat al decurs del matí i resultat del collage fet amb els treballs dels nins; i Postal, retuladors i plàstic sobre museu. Mesures variables, una obra col·lectiva resultat de l'apropiació de diferents paisatges de l'Illa reproduïts a postals.

Per aconseguir aquestes obres, els al·lots varen viure tota una experiència, que es desenvolupà en distintes etapes teòriques i pràctiques: l'observació directa del paisatge, percebut aquest d'una manera col·lectiva (guiant la vista a través d'un gran marc), però també d'una forma individual (a partir de petits enquadraments); com aquesta visió individual és la que utilitzen en les seves obres artistes com Gelabert, Barceló, Sicilia i Sussy Gómez, exemples d'una visió del paisatge real, inventat, parcial i subjectiu respectivament.

La memòria, la imaginació i l'habilitat de cada un dels al·lots, ajudats pels seus pares, es posava a funcionar a la part més pràctica, consistent en l'elaboració i apropiació d'un paisatge relacionat amb una experiència viscuda. I així, Paula, de 7 anys, recordava un viatge a París; Irene, de 6 anys, pensava en un esplèndid creuer que li havia donat ocasió de veure dofins; Mar, de 8 anys, es trobava immersa en un paisatge de muntanya valencià i Tomeu, un menut de 5 anys, inventava històries de guerrers amb espases, pirates i castells.

Acompanyats pel batle d'Alcúdia, Miquel Ferrer, un grup de 60 persones d'aquesta localitat, a més de la resta de participants del cicle de conferències Entorn a l'art arribaven al Museu l'horabaixa per assistir a la xerrada de Luis García Ruiz.

L'arquitecte, que parlà sobre Art i arquitectura, inicià la seva ponència analitzant per què «la pintura i l'escultura han tingut un valor històric i artístic diferent al de l'arquitectura». Damunt aquesta primera aproximació, García Ruiz argumentà com l'arquitectura hagué d'esperar als anys 70 i 80 per posar-se de moda, «quan els polítics s'adonaren que les ciutats necessitaven edificis, amb presència i carisma».

García Ruiz va realitzar un interessant recorregut per les reformes recents dels edificis més emblemàtics de Ciutat, com el Casal Solleric, el Col·legi d'Advocats, el Parlament i el mateix Es Baluard.