Vicenç Torres aprofundeix en la integració de la persona i la natura

Ocres i blanc i negre. Teles molt treballades, gran format, per «dir el màxim amb els mínims elements». Torres s'expressa als seus quadres «tal com som, sense floritures» i malgrat aquesta senzillesa a la qual al·ludeix, la seva pintura és profunda. «Sembla pessimista, però al contrari, és com si els personatges sortissin d'un forat negre». A Torres li interessa «la representació de l'ésser humà», però també un aspecte ecològic, «la integració de la persona amb la naturalesa».

«Com els humans vàrem practicar la desunió, i per això posam fronteres, practicam l'atemptat ecològic». L'artista comenta que «tenc una tendència a pintar catàstrofes, però no és per una posició pessimista, sinó perquè m'han afectat; el món ja sap de tot això, per tant no ho faig per ser cronista».

Vicenç Torres es confessa un artista «intuïtiu, llavors ho analitza». Els seus quadres sempre passen per dues etapes: «Primer hi ha allò més impulsiu que t'obliga a pintar i no aturar, després deix els quadres en repòs una temporada, a veure si allò és real». Treballa i exposa, però el seu tarannà introvertit el du més a tancar-se a l'estudi que a fer 'vida social'. «És una forma de viure. d'entendre el món, no podria fer quadres comercials. Seria com enganyar-me». El pintor forma part del projecte Trajectòries.