I un pas doble posà la banda sonora...

I és que era imprevisible que la bauxa de les noces que se celebraven a la sala del costat s'imposàs sobre les paraules del president de l'AELC, Jaume Pérez Montaner. També s'ha de dir que amb el seu parlament el professor valencià deixava palès que a la seva terra el català encara ho té pitjor que a les Balears, perquè el vespre de divendres s'allargà tant que pareixia no havia pogut parlar en alt durant anys. Fins i tot parlà més que el sempre nostre i estimat Damià Pons. El que ja és dir.

Encara així, qualsevol cosa hagués distret l'atenció de l'entrega dels guardons. Potser perquè el sopar oferit fou suculent i ja se sap; la son sempre acompanya una panxa ben plena. Un dels que més acusà aquest estat fou el regidor Muñoz, que encapçalant la taula del «progres-power», se sumí una bona estona en un estat soporífer del que sols despertà quan Damià s'esplaiava a gust contra el nacionalisme espanyolista. L'exconseller fou el més aplaudit i lloat de la vetlada. Una vetlada que havia d'estar ambientada sols pel folk del Nou Romancer i al final la literatura, la política i la música compartiren protagonisme.

La banda sonora no només deixà escoltar un pas doble, sinó que li seguiren alguns dels grans èxits mundials deDance com el cèlebre Sex-Bomb de Tom Jones, Febre del dissabte vespre... o la gran estrella del pop espanyol, David Bisbal, amb Bulería. En els rotlets, alguns dels començals, sabedors de l'afició de Llorenç Capellà als toros, fins i tot comentaren la possibilitat que hauria estat ell qui hagués sol·licitat el pas doble de la sala del costat per animar la vetlada i més d'un sospesà durant els parlaments la possibilitat de pegar un bot a les noces per ballar una mica i despertar. Però al final, tots els presents sabien que eren allà per fer país, i així acabà la cosa, fent país amb el Nou Romancer.