La Confraria dels Corders (1511)

Aquell any de 1511, en aquestes dates, era constituïda la Confraria dels Corders i Espardenyers de Mallorca, artesans dedicats a la fabricació de cordes, la majoria a Palma i en el carrer que du el nom de tal ofici. Dins aquell mateix segle hi hagué a la ciutat setze corderies i el 1784 ja hi havia seixanta-set mestres corders, vint oficials i trenta-cinc aprenents agrupats en trenta-nou botigues. Els corders transformaven tota una sèrie de matèries primeres, prèviament pentidades, com el cànem, l'espart i la pita, en cordes de diferents gruixes i llargàries, segons l'ús que se li havia de donar. Pensem, per exemple, en el cordam mariner, en la corda per a corriola de pou, en tot allò que era necessari lligar, en el passat, quan no existia plàstic ni fils metal·litzats com avui. El procés de fabricar cordes es duia a terme a cel obert i en espais molt concrets, allargats, com atzucacs, voreres de torrents, fossats de murades o camps erms. La corda de més resistència era el «calabrot», que es feia d'espart i tenia trenta mil·límetres de gruixa. La «bancada» de fer corda estava formada amb la roda, la creuera, els creuers, els carrells, els restells, la càbria i el ganxo. Una colla de corders solia esser de quatre homes: el mestre, el filador i els dos mossos. La patrona de la Confraria era Santa Catalina Màrtir i una part del cordam fabricat s'exportava, juntament amb els altres productes més demanats del país, com eren el peix salat, les ballestes, els rems de galera, la pega, l'oli d'oliva, les figues seques i els teixits. Aquest darrer article era, però, en el segle XV objecte de confrontacions i polèmiques, ja que els gremis de paraires i teixidors eren contraris a l'exportació de llanes i a la importació de teles, mentre els ramaders i mercaders defensaven la lliure comercialització de tals productes.