Clonen la primera cèl·lula d'embrió madur

La importància d'aquest experiment esdevé que «a causa que aquestes cèl·lules mare tenen el genoma nuclear de l'individu, després de la diferenciació podria esperar-se que siguin transplantades sense rebuig immune per al tractament de malalties degeneratives», digué el doctor Woo Suk Hwang, de la Universitat Nacional de Seül.

L'investigador principal del projecte també assenyalà que «la investigació obre la porta per a l'ús d'aquestes cèl·lules especialment desenvolupades a la medicina de trasplantaments». En un resum de l'estudi, publicat per The Washington Post, s'indica que Woo i un grup de científics sud-coreans van poder produir cèl·lules mare versàtils prenent part d'una cèl·lula no reproductiva d'una dona i transplantar-la a l'òvul d'aquesta dona.

Un blastocit produït a través d'aquesta transferència va crear una massa cel·lular que va ser usada per collir cèl·lules mare d'embrions ben desenvolupats, segons el document. El mètode va ser prèviament utilitzat per generar cèl·lules de ratolins, però fins ara ningú havia tingut èxit amb la seva aplicació en humans, comentaren científics dels Estats Units. El mètode va ser utilitzat per desenvolupar tota una línia de cèl·lules mare embrionàries humanes, utilitzant un total de 242 òvuls seleccionats de setze dones.

Aquests cigots han fet possible el creixement d'un total de 20 blastocits i obtenir vint masses internes de cèl·lules adequades. Les cèl·lules mares que han resultat diferenciades dins de tot el tipus principal apareixen en les primeres etapes del desenvolupament humà, explicaren els investigadors. La clau del seu èxit, creuen els investigadors, resideix en l'ús d'òvuls extremadament frescs de donants.

La biòloga i coordinadora del Programa de Fecundació in Vitro de l'Institut Dexeus de Barcelona, Montse Boada, fou dels pocs científics que defensà ahir la investigació realitzada per les grans finalitats «terapèutiques» que se'n poden derivar.