Hugues de Payns i els templers (1115)

TW
0

El cavaller Hugues de Payns i vuit dels seus companys d'armes s'imposaven, com a missió fonamental de la seva vida, protegir els pelegrins que anaven a Terra Santa. Això era el 1115, després de la primera croada. Aquella confraria adoptava el nom de Cavallers de Crist del Temple de Jerusalem, que seria elevada a orde religiós i militar, amb fundació definitiva en el Concili de Troyes tretze anys després. En redactà la regla Bernat de Claraval i, des de llavors, primer com a exèrcit regular del Regne de Jerusalem i després en nombroses guerres contra turcs i sarraïns, els templers aconseguiren glòria, prestigi i riquesa. Havent participat en la conquesta de Mallorca el 1229 i després de la victòria cristiana, l'orde posseïa aquí gairebé la totalitat del districte de Pollença, el seu feu més important. Allà hi tenien mig centenar d'alqueries i de rafals, i també trenta-sis a Montuïri i encara set dins la zona de Ciutat de Mallorca, a més de terres a Inca i a Alcúdia i de possessions ben identificables com les de Menut, Pina, Mortitx, Binifaldó i Escorca. Però cap de tots aquells béns no era tan impressionant com el castell del Temple o gran Almudaina de Gomara, construcció que disposava de dotze torres, el convent, les casernes i un oratori romànic. Amb tot aquest patrimoni i amb els privilegis rebuts en el Repartiment, feien onejar la seva bandera, la «Baucent», no tan sols arreu de l'Illa sinó a tota la Mediterrània i a l'Europa occidental, des de la Rochelle a Palestina. Però el 1307 eren detinguts els templers de França i jutjat el gran mestre Jacques de Molay. Eren acusats, avui sabem que injustament, d'haver abandonat els costums austers, d'haver-se entregat a la celebració d'orgies i de propagar el vici entre els seus membres, d'haver caigut en l'heretgia i en el culte idòlatra. Felip IV el Bell, amb permís del papa Climent V, els va sotmetre a turment fins que alguns confessaren esser veritat qualsevol acusació. El 13 de maig de 1310, cinquanta-quatre templers eren cremats vius, i el 3 d'abril de 1312, mitjançant la butla Vox clamantis, l'Orde del Temple era dissolt i els seus béns, pertot arreu i també aquí a Mallorca, transferits a l'Orde dels Hospitalaris de Sant Joan de Malta.

Però a França encara mancava el procés dels principals dignataris del Temple i el 18 de març de 1314, Jacques de Molay, gran mestre, i Geoffroy de Charnay, comanador, són cremats vius.

Però aquesta història s'escriu igualment en lletra petita i així tingué més importància del que sembla que fra Ramon Belloc, comanador de la Casa del Temple a Ciutat de Mallorca, vengués un hort dins el recinte de la fortalesa a Estruc Aben Nono Aaron Benimbran aben Legem, el qual, amb el temps, passà aquella porció de conreu a Abraham Cresques, jueu bruixoler. Des de llavors rebé el nom d'hort d'en Cresques, una dada poc significativa i encara menys transcendent si no fos perquè el tal Abraham i el seu fill Jafuda no haguessin estat cartògrafs d'universal coneguda. La família dels Cresques jueus, originaris de Catalunya, s'havia traslladat a Mallorca vers el segle XIV i eren molts i llests. Hi hagué metges, comerciants i dissenyadors de mapes amb aquest cognom. Dels seus obradors, instal·lats vora els murs del Temple, en sortí aquell famós Atles català que es conserva a la Biblioteca Nacional de París. És clar que no foren els únics. Altres cartògrafs, jueus o descendents de jueus conversos, aconseguiren fama merescuda, com els Villadestes, els Prunes, els Vallseca...