L'edició crítica «Poesies 1885» de Costa i Llobera arriba a Barcelona

Joan Mas explicà que es tracta d'«un volum interessant des del punt de vista bibliogràfic, perquè recull l'etapa de Costa i Llobera anterior al seu sacerdoci». Així mateix, Mas assegura que des de la perspectiva cultural, el primer llibre de poemes de Costa i Llobera també es tracta d'una obra de gran interès, ja que tanca l'època romàntica i obre una nova etapa de la literatura catalana de finals de segle, influenciada pel modernisme, i en el cas concret de Costa i Llobera pel noucentisme.

Poesies 1885 a més de recollir els 37 versos escrits pel poeta fins aquest data, alguns molt coneguts com Lo pi de Formentor o La val, inclou un apartat crític en el qual es reprodueixen totes les variants no ortogràfiques utilitzades pel poeta, a més d'una referència als manuscrits, les edicions i la data en què varen aparèixer cada un dels poemes.

El catedràtic de la UIB Joan Mas ha estat l'encarregat de preparar l'edició crítica d'aquesta antologia poètica de Costa i Llobera als seus primers quinze anys com a poeta; una obra de la qual Mas assegura que «malgrat la seva joventut l'escriptor va demostrar ser un poeta posseïdor d'una llengua poètica molt segura i amb un gran control de la part tècnica».

L'obra es completa amb un apèndix que inclou els articles que es varen publicar després de l'aparició del llibre al 1885. Entre ells destaquen els que elogien la figura de Costa i Llobera, com el de Joan Alcover en el qual referint-se a l'obra de l'estcritor mallorquí diu: «leed i admirad», o el de Josep Maria Quadrado, el que equipara a Costa Llobera amb l'escriptor català J. Verdaguer; però també apareixen d'altres crítics, com el de Joan Sardà, que a un article publicat al 1886 mostra la seva indignació per la decisió de Llobera de dedicar-se al sacerdoci. Així, Sardà va escriure: «podrà guanyar-se la glòria del cel deixant de fer versos i tancant-se en un convent... no té dret a tirar la ploma ni defraudar les legítimes esperances que en ell teníem tots posades».

I és que la decisió de Costa Llobera d'ordenar-se sacerdot a Roma va despertar en els seus contemporanis el temor que l'escritor mallorquí s'acomiadàs de la literatura. El que no va succeir, ja qué el poeta ens va deixar un important llegat literari que serà publicat en les següents edicions de l'Edició Crítica de l'obra de l'escriptor que està duent a terme la Fundació Roger Villalonga. La pròxima a sortir serà la De l'agre de la terra, sobre la qual ja està treballant la professora del Departament de Filologia Catalana de la UIB Carme Bosch.