Es Baluard neix com un espai de referència per al món cultural

La dissenyadora Àgatha Ruiz de la Prada posà en relleu que la ubicació «m'agrada moltíssim, és posiblement el millor de Mallorca. Jo som molt partidària dels museus, som una boja dels museus i de les exposicions i aquesta iniciativa és molt important per incrementar l'oferta cultural. Mallorca té espais bons, com ara la Fundació Miró, però queda un poc enfora... En canvi Es Baluard el trobes en una passejada, és molt avinent».

Respecte de les expectatives de l'entitat, considerà que «serà un gran èxit: l'arquitecura és apoteòsica i jo personalment conec la col·lecció de Pere A. Serra i té coses que no m'agraden, però en té moltes més per les quals jo mateixa perdria el cap. En conjunt és fabulosa». De la Prada no obvià que projectes d'aquesta envergadura «sempre són objecte de crítiques, però amb vista a la ciutat i a l'Illa allò que compta és que és una iniciativa important».

La directora general d'Air Europa, María José Hidalgo, manifestà que li sembla «una obra arquitectònica extraordinària per la seva concepció i espectacularitat». Així mateix, condiderà que «sense cap classe de dubte es convertirà ben aviat en un punt de referència cultural de primer ordre, que incentivarà el turisme cultural».

La directora de la clínica Rotger, Rosa Regi, afirmà que «recuperar Es Baluard ha estat un gran encert. Només l'arquitectura ja brilla per si mateixa. Jo particularment he de reconèixer que som una entusiasta d'aquest museu. Pens que permetrà conèixer la riquesa artística que tenim a les Balears. Així mateix, ens durà estils, idees i espais nous. En definitiva, obrirà una nova etapa de coneixement».

L'escultor i president de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, Jaume Mir, considerà que «la paraula més petita amb la qual un es pot referir a aquesta nova infraestructura és: extraordinari». L'escultor assegurà que tothom lloa la ubicació al Baluard i l'obra arquitectònica i sentencià que «certament no en pots dir el contrari: el lloc és ideal, la sala de l'Aljub va ser un gran descobriment que no es podia somiar... Però allò més important és el conjunt i el que suposarà per a generacions futures».

Segons el president de l'Acadèmia, «és una fita extraordinària poder reunir en un edifici una quantitat tan significativa d'obres d'artistes rellevants, molts dels quals estan o han estat vinculats amb la nostra terra». Ara, afegí Mir, «no tenim perspectiva històrica del que suposa aquest museu, és com el que succeí en el seu moment amb el diccionari Alcover-Moll, però en el futur es reconeixerà la iniciativa del Museu d'Es Baluard com la d'un dels projectes més importants per a la cultura que s'han fet en els darrers cent anys».

El secretari de la Unió Estatal d'Associacions d'Artistes Visuals, Biel March, lloà el projecte arquitectònic duit a terme i la ubicació del centre d'art, en «un lloc que estava tudat i sense ús». Va adduir que «l'edifici té espais molt interessants: la sala de l'Aljub ja és en si mateixa una obra d'art; ara fa falta veure com funcionarà». Segons March, de moment l'artista Rebecca Horn és un bon inici. Per al seu funcionament, l'artista apostà per la creació d'un «consell de les arts en el qual participin especialistes de diferents àmbits artístics a fi que es dugui a terme una gestió coherent i a llarg termini, al marge dels canvis polítics de cada quatre anys...».

Fa un mes i mig la pintora Maria Carbonero visità les instal·lacions. En destacà el fet que «l'espai quedi totalment integrat dins la murada; que els espais siguin asèptics i nets; i que se respecti tota la part antiga, creant uns circuits interiors i exteriors per gaudir d'activitats lúdiques i culturals... La sala de l'Aljub és en si mateixa un espai preciós molt adequat per a mostres d'escultura i muntatges». A l'espera que s'inauguri el museu amb tot el seu contingut i se'n doni a conèixer el programa d'exposicions, Carbonero apostà perquè el centre sigui «un ens viu que doni dinamisme a la ciutat i dugui una política cultural d'avantguarda».