François Villon, poeta rebel (1457)

Eren els dies que van de Nadal a Cap d'Any del 1456, segons el poeta parisenc medieval, «el temps mort de l'any, quan els llops viuen del vent i hom resta a casa, amb motiu de les gelades, prop del tió encès», moment que François Villon troba més que bo per a redactar el seu testament literari. Diu que és estudiant, amb total domini de les seves facultats mentals, i es defineix mestre de la picardia, femellut, client habitual dels bordells i trobador de regular enginy. François de Montorbier, més conegut com François Villon (París, 1431-+d. 1463) dugué, en resum, una vida molt aventurera, i els seus poemes es publicaren pòstumament, és a dir, Les lais o Petit testament del 1456; eTestament dels anys 1461-1462 i Epitafi o balada dels penjats, de 1463. Segons els especialistes, Villon és el precursor de la sensibilitat moderna. Sembla que havia participat o era sospitós d'un robatori en el Col·legi de Navarra. Si l'agafaven seria penjat i per això hagué de sortir de París. Però el París de l'època, i per extensió qualsevol gran ciutat medieval, es troba present en els seus versos, un autèntic llistat de fets i personatges, com Jean Le Cornu, que fou un clergue ric dedicat a les finances i que morí de la pesta el 1474; Pierre Saint-Amant que fou secretari del Tresor Reial; Ythier Marchant, que volgué enverinar Lluís IX i morí a la presó; Robert Vallée, que era un altre capellà corrupte; Jean Cardon, que figura com a mercader de teixits; Jehan de Claru, que es dedicava a plater i a canvista; el noble Philippe Brunel, que heretarà de Villon una torre en ruïnes; Jacques Raguir, que Villon considera el millor bevedor de París; Jean Trouvé, que és aprenent de carnisser i molt propens a les bregues urbanes; Jean Mautain, que ostenta el càrrec de comissari de l'Audiència; Pierre Basennier, que fa de notari al Châtelet; Guillaume Cotin i Thibaut de Victry, que són els bisbes de Nôtre Dame... I personatges dissortats, com el «príncep dels Beneits», encarregat d'organitzar les festes populars i que repartia monedes de cartró. O Jacques Cuer, ric comerciant i argenter de Carles VII, que fou empresonat després de la confiscació de tots els seus béns. Aconseguí fugir de la presó i morí el 1456 per terres de l'Orient. Robin Turgis era, per altra banda, el propietari de la taverna La Pinya, al qual Villon devia doblers...