El 75% dels científics espanyols que estudien als EUA s'hi queden

Larraga féu aquestes afirmacions en la presentació de quatre informes sobre ciència, tecnologia i innovació a Espanya. El professor, autor del document La pèrdua de talents científics a Espanya, va explicar que un científic «triga entre sis i vuit anys a formar-se des de després d'acabar la carrera i normalment mai no troba col·locació a Espanya i queda als Estats Units».

«Sembla que el problema no és urgent, però és molt important perquè pagarem el preu en els pròxims anys», en produir-se un «dèficit en la reserva de científics bàsics» que tot país necessita per enfrontar-se a problemes o catàstrofes.

Va assenyalar també que a l'Estat espanyol el nombre de científics i tecnòlegs és «molt inferior al dels nostres competidors occidentals... Per cada mil habitants, n'hi ha un terç menys que a Itàlia i entre tres i quatre vegades menys que a França o Alemanya».

Larraga fou molt crític amb el sistema oficial de recuperació de cervells en afirmar que sols es dirigeix a científics amb un alt nivell de formació i, un pic «repescats», no tenen possibilitats reals de formar un nou grup i «han de doblegar-se als interessos dels grups locals».

Finalment lamentà la falta de pes dels científics en la societat i l'escàs nombre de científics en llocs rellevants. «Els advocats tenen molta més capacitat d'influència al mateix Ministeri de Ciència que no els científics», indicà.