La Fundació March inaugura una exposició de l'obra de Lucio Muñoz

L'acte de presentació comptà amb la presència de Rodrigo Muñoz, fill del pintor, que morí el 1998, just uns dies després de finalitzar el seu darrer gran mural. Així mateix hi assistiren Javier Goma, director gerent de la Fundació; José Capa, director d'Exposicions, i Catalina Ballester, coordinadora del centre. Per Goma, «aquesta mostra manifesta el suport de la Fundació cap als artistes que amb les seves obres estan presents a l'exposició permanent de la nostra col·lecció».

El títol, Íntimo, pot semblar paradoxal, ja que el més conegut de Lucio Muñoz són els grans formats i els murals. Així mateix, afegeix que «preteníem mostrar les mides més reduïdes, però en intentar fer-ne una selecció ens vam adonar que la combinació de les distintes mides afegia valor a l'exposició, i a més aportava coherència i un sentit conjunt que ajuda l'espectador a entendre l'evolució de l'artista».

Les obres, triades expressament per a l'ocasió, mostren el camí artístic que realitzà el pintor des dels seus inicis l'any 1953 fins al 1997. Una progressió que el dugué a evolucionar a partir dels anys 50. Les seves obres primerenques són fosques, sovint influenciades per Paul Klee. Aquestes més obscures donaren pas posteriorment a unes pintures de cromatismes clars, un pas paral·lel al que feren molts pintors de la seva generació. Una transició que el duu del paisatgisme a l'arquitectura i les estructures, fent ús de la fusta principalment.

El 1979 la trajectòria de Muñoz té un punt d'inflexió amb l'entrada de la llum en els seus quadres, que el força a revelar el procés creatiu que segueix i el seu món interior. Posteriorment, als 90, el pintor retornà a la fusta i descobrí el petit format, del qual sempre s'havia mantingut allunyat.